18 – 5 – 09
A MARIO BENEDETTI
M’he sentit com deu sentir-se
Un ocell abandonat
Amb les ales trencades
I els peu gelats.
Lluny del niu de la mare
Sense becada al bec,
Sense flassada de plomes
Que em faci calent.
Sòl i amb el sol a la posta,
Predient el vent de nit
Que xiula per que el segueixis
Fent l’últim camí.
El cap prou pensa coses
I busca en un recer conhort,
Les cames ja no caminen
Per molts es pon el sol.
Arraulit en la estacada
Acarono en mi el finit besllum.
Avui sortirà la lluna...,
Que vingui és el que vull.
A MARIO BENEDETTI
M’he sentit com deu sentir-se
Un ocell abandonat
Amb les ales trencades
I els peu gelats.
Lluny del niu de la mare
Sense becada al bec,
Sense flassada de plomes
Que em faci calent.
Sòl i amb el sol a la posta,
Predient el vent de nit
Que xiula per que el segueixis
Fent l’últim camí.
El cap prou pensa coses
I busca en un recer conhort,
Les cames ja no caminen
Per molts es pon el sol.
Arraulit en la estacada
Acarono en mi el finit besllum.
Avui sortirà la lluna...,
Que vingui és el que vull.
................... 
http://es.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti
.
http://www.abc.es/20090518/cultura-literatura/benedetti-deja-obra-aura-
http://www.poemas-del-alma.com/mario-benedetti.htm
--------------------
http://es.wikipedia.org/wiki/Mario_Benedetti
.
http://www.abc.es/20090518/cultura-literatura/benedetti-deja-obra-aura-
http://www.poemas-del-alma.com/mario-benedetti.htm
--------------------
PENSAMENTS PROPIS
4.- Als que només parlen d’ells, se’ls pot felicitar. No més parlen d’ells.
4 A .- Pensa-ho, però no ho diguis.
4 A .- Pensa-ho, però no ho diguis.
9 comentaris:
Un petit homenatge a un gran poeta.
Les roses...precioses. No sé si hi ha una flor més bella!
Has passat per casa d'en Cesc,del blog Sense fer soroll...T'agradarà :)
Qui pogués semblar-s'hi al Mario...
Per mí la rosa és la dona del regne vegetal, petites o grans, tenen seu encant. I després si com aquestes desprenen la suavitat del seu perfum... És la glòria.Anton.
Un poeta senzill i complexe, compromès i lliure...
Esinc amb el que dius.Un home sencer i sincer. Anton.
A mi em deixa molt tocada llegir poemes seus, la veritat, molts són tan propers als nostres sentiments...
Una abraçada estimat Antón!
Bonic poema dedicat a aquest poeta del amor
Zel.- Aquest home devia ser d'una sensibilitat impresionant i una capacitat d'esforç de mèrit. No s'arrugava com jo conec algú que no li passen els carros per damunt del peu.Aton.
Gaia: devia sentir angoixa també, com tots nosaltres... Però estava en la realitat, que és diferent de la veritat... Anton.
Publica un comentari a l'entrada