JOC LITERARI Nº 108 PROPOSTA DE J.Mª TIBAU
Ha marxat l’invita’t a la boda després d’entregar el regal a la parella.
- Això que li vaig donar el nº del compte, per que hi posés diners, i ell res. Ja l’has sentit.- ha dit el Jan
- On el posarem? Fos el llibre, algun dia podríem fardar de tenir l’obra més important dela literaura espanyola: El hidalgo ..., però unes figures. – respon la Isa.
- Ja l’has sentit, ell considerava que en una parella la imaginació i el treball eren imprescindibles... I que aquest regal ens ho faria recordar al llarg de la nostra vida conjugal.
- Saps que et dic Jan. Que el dia de la boda, com a obsequi a ell. aquest gamarús i a la seva estimaaaada,ens hi donem un tros a cadascú d’imaginació...
- Així...
La figura del Quixot ha caigut a terra i no ha set prou dur per salvar-se.
- Ara , com que son dos, mira, un la cama dreta i l’altre l’esquerra. I que imaginin... Per que el Santxo jo no els hi dono ara que l’atur ronda per tot arreu.
- I la floreta la donem a la menuda que et portarà la cua.
- Això... Que contenta és posarà ... la parella.
- Això que li vaig donar el nº del compte, per que hi posés diners, i ell res. Ja l’has sentit.- ha dit el Jan
- On el posarem? Fos el llibre, algun dia podríem fardar de tenir l’obra més important dela literaura espanyola: El hidalgo ..., però unes figures. – respon la Isa.
- Ja l’has sentit, ell considerava que en una parella la imaginació i el treball eren imprescindibles... I que aquest regal ens ho faria recordar al llarg de la nostra vida conjugal.
- Saps que et dic Jan. Que el dia de la boda, com a obsequi a ell. aquest gamarús i a la seva estimaaaada,ens hi donem un tros a cadascú d’imaginació...
- Així...
La figura del Quixot ha caigut a terra i no ha set prou dur per salvar-se.
- Ara , com que son dos, mira, un la cama dreta i l’altre l’esquerra. I que imaginin... Per que el Santxo jo no els hi dono ara que l’atur ronda per tot arreu.
- I la floreta la donem a la menuda que et portarà la cua.
- Això... Que contenta és posarà ... la parella.
..................................................
PENSAMENTS PROPIS
5 .- Demanem a Déu que ens faci guanyar... Pensem que el contrincant també deu demanar-ho?
9 comentaris:
gràcies per participar una altra vegada
Mira, i si mai se separen... (no és que ho desitgi, és el pa de cada dia) ja tenen el regalet separadet també! (és molt pràctic, i creatiu, és clar!)
i les cireres... que bones!
elicitat Anton, t'ha quedat molt bé...I les cireres jo també les he vistesperò no n'he agafat ...encara!
Mmmmmm que bones!
Molt bon text! Ben original :)
Si voleu menjar cireretes,,, Quina llàstima que no siguin de realitat... Com gaudirieu,,, Però els ulls també mengen. Bon profit.Ara estem agobiats de tantes... Anton.
Un bon relat, Anton i les cireres... pot ser que quan tornis a obrir el blog no en quedi ni una... que me les estic menjant totes amb els ulls.
Ai! que m'oblido d e comentar-te l'SLIDE. Te'n surts de tot, ho veus? T'ha queda t molt maco. Ara vaig a acabar de veure'l, que només n'he vist unes quantes.
Caram!!! Aquest blog avui té feina TRIPLE :-))
En primer lloc l'exposició dels teus quadres de flors: Queda PRECIOSA!! :-) Jo no ho sé fer això de l'SLIDE, ho provaré jeje
En segon lloc el relat!! M'ha fet riure és moooolt bo!! :-)) Sempre hi ha aquell típic regal que no saps pas que fer-ne i d'un gust artístic dubtós jeje :-))
I en tercer lloc els teus pensaments ;-) Sempre penso això quan em venen "temptacions" de dir alguna pregària perquè guanyi el Barça jeje
CARME I ASSUMPTA- Us veig contentes i jo també.
Davant les dificultats una mica de paciència i no posar-se nerviós enviar-ho a pastar fang.
Pe algo som inteligents... o ens ho creiem.Anton.
Publica un comentari a l'entrada