diumenge, 17 de maig de 2009

283 -- SEU I CALLA ...

15 – 5 – 09

Seu i calla.
El silenci
Et portarà
Al lloc d’encontre.

Respira lleu,
Sense fatiga.
Que camini el cap
Travessant
L’intempèrie
De la vida.

Tot viatge
Pot cansar
Fins superar
Les forces.
Caminar
Per les pàgines
De lletra i imatge
Pot acomplir
Els objectius
Amb el repòs

PENSAMENTS PROPIS

2.- Si vols un merescut descans, emprent-ho per ser puntual sempre.

L’ordre en el teu temps comença per exigir-te’l.

7 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

El meu pare també em deia "menja i calla" i així estic de gras...Però tens tota la raó.

Mireia ha dit...

la primera frase és practicametn un impossible per mi. amb els anys he apres a seure sense moure'm massa... però callar! això ja són figues d'un altra paner. sinó tinc ningú parlo sola, un desastre

Carme ha dit...

L'ordre del meu temps, ara a vegade s e'n capgira amb els blogs. Area mateix, veus? és hora de dinar... me n'hio vaig... fins aviat!

Joana ha dit...

Ostres! a mi em passa com a la Mireia. No puc més!

zel ha dit...

Ja ho faig, darrerament més que mai, però no seuré tranquil.la sense deixar-te el meu record i els petons que et mereixes.

Assumpta ha dit...

Quin consell tan bo aquest que poses a "pensaments propis"... m'ho repetiré mil vegades perquè és el propòsit que no deixo de fer-me.

Gràcies per fer-me reflexionar, amic Anton :-)

rebaixes ha dit...

Aixo del Pensaments Propis, vol dir això, pensaments, ara la realitat en moltes coses deixo molt que desitjar, però penso que podria ser així.
Algunes us confeseu parladores, que queda bé, en canvi jo, em costa arlar, prefereixo escoltar, que n'hi han cm un amic meu que jo començo l'acudit i ell l'acaba, té un do de xafar-te sempre. Algun dia n'hauria de fer un trenet llarguet explicant batalletes seves, i ab la particlaritat que quan parla- co que li falten dents, et posa perdut de capellans, q ja podria fer n bon sminari,ja... i unesxuscldes en mig de paraules que due gaudir com un badell xupant metade vaca. Res, coses... Anton.