dimarts, 17 de febrer de 2009

210 -- ENCARA LA CLOTXA.- CABASSOS, CISTELLS...

Avui no vull destorbar-vos vostra mirada amb alguns escrits.
Cabasso, paneres, la desca de recollir el pa,
cistells i cistellets....
MES TARD, HE EDITAT BAIX DE TOT UN RELAT.












El cistell ja preparat per anar a la feina.
Amb els ingredients de la CLOTXA.
----
DEMÀ PENSO ACABAR AMB INFINITAT D'ESTRIS.
COM RESSA EL CARTELL
----------


EL RELIQUIARI O EL SOLTERÓ VICTOR CONESA.
D’Antoni Fortuño Sas
En Víctor Conesa era un individu solter, i volia ser-ho. No tenia tant caler per comprar un cotxe i amb un taxi es passava. Fa temps que un vell taxi, dels que usava de tant en tant li va regalar –ell pagava altres serveis -, un clauer.

Avui que he vist a casa del senyor Tibau una mena d’estatueta, me l’ha fet recordar.
...........................
El tal V. C. tenia el regalet com cosa excepcional.
Mai, es pot dir que ningú si no ell, havia posat les mans damunt d’aquell objecte amb figura de dona mutilada.

Sentia un goig especial quan la clau que guardava penetrava en el pany i un insondable goig al obrir, com si un paradís es presentés davant seu.

Ja el taxi vell li havia dit que per ell seria com una relíquia si en sabia gaudir plenament el secret. També figurava en el petit objecte les inicials seves V. C. i en cas de pèrdua..., i ara li havia desaparegut de la seva butxaca.

Va fer un pregó anunciant que si era retornat a seves mans, el que tingués la sort de fer l’acte, seria obsequiat, com mai, ja que l’ apreci i necessitat que en tenia eren majúscules.

Un bromista, havia fet l’intercanvi de mans. Quan el Víctor es deixà en el pany de la porta pairal, al atendre una trucada d’una mossa que li arreglava els llençols quan a ell li convenia, i es clar, ell enllustrat per la crida atenta, tingué el primer descuit.

Al sentir el bando el bromista es presentà al ajuntament per seguir la litúrgia.
Es cridà al Víctor Conesa, per que anés al lloc per autentificar el clauer.

Allí, la conversa va ser llarga per identificar l’amo, que resumirem...
- Molts poden dir que es seu el clauer. Fins per els blocs n’hi ha fotografies d’objectes semblants,
- Aquest porta les meves inicials. I una particularitat que no és un clauer compacte,no
- Com voleu dir ? - parlava el bromista.
- Si premeu la anella fixa, el clauer s‘obre en dos i deixa veure el que porta dins. Proveu-ho. Per mi és necessari. En certs moments imprescindible...
Al prémer, naturalment es va obrir, i va deixar al descobert una pastilla que deia Viagra, la V de Víctor. I un Condó, que escrivia la C de Conesa.
Des d’ara ja no existiria el secret de la dama mutilada.



6 comentaris:

Assumpta ha dit...

M'agraden moltíssim els cistells... Veig que és una festa on hi ha de tot. Ha d'estar molt i molt bé...

Per cert, tu parles d'un tal Víctor Conesa i la paraula de verificació que m'ha sortit és "Coness"... quasi, eh? :-)

fada ha dit...

He estat donant un cop d'ull als posts anteriors perquè feia dies que no entrava i m'he quedat ben parada. No la coneixia aquesta festa i trobo que ha d'estar molt bé. La posarem a l'agenda. Ja sé que falta tot un any, però així ens podrem reservar el cap de setmana! Ah! I també m'he quedat impressionada veient els quadres! Però, hi ha alguna cosa que no facis, i a més bé? Et un fenòmeno! Molts petons, que t'he tingut una mica abandonat.

Carme ha dit...

Fenomeno, fenomeno, del tot! Ens tens ben admirades, Anton!

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació als jocs literaris

rebaixes ha dit...

gRÀCIES A TOTS. hE ESTAT DISTRET POSANT FOTOS. qU US HAGIN AGRADAT, OMPLE DE GOIG. aNTON.

- assumpta - ha dit...

Genial!
Ara ja he entés el teu comentari al meu, je,je.

;)