dimecres, 18 de febrer de 2009

211 -- ESTRIS USATS A CASA I AL TROS .- ultim recull dia de la CLOTXA.

Davall la pancarta situada en el balcó de l'Ajuntament voldria situar el meu homenatge
i felicitació a totes les aautoritats tant del poble com foranes i del Consell Comarcal per la dedicació i realizació de la par que els pertocava. També a les nostres secretaries sra. Amparo i sra. Nuri, als funcionaris, Sergi, Josep,( deixo un espai que no recordo el nom... ) Ramon i d'altres que a trevés de la entitat hi han col·laborat, Als que desinteresadament han fet més i més, dones i homes, per que tot prosperés. A tots els que han exposat els seus productes per embellir encara més tot l'acte I a l'ajut de tot el poble.
A TOTS FELICITAT I GRÀCIES. ANTON.
------------




























































7 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Hi ha veritables "Joies" !

M'alegro que us hagi anat tant de bé aquesta festa. Felicitats a tots!

fada ha dit...

Ja t'ho dic jo que l'any que ve no me la perdo! Però si això és un museu viu! Estic tan admirada que no em fa ni vergonya haver d'admetre que no sé ni què són, ni com es diuen, ni per què serveixen més de la meitat de les peces que has exposat! Gràcies per ajudar a conservar el nostre passat i a homenatjar la gent d'aquest país. Un petó.

Sergi M. Rovira ha dit...

Un reportatge fotogràfic magnífic Anton.
Vols dir que t'ho agrairan prou els de l'ajuntament que en facis tanta promoció?
:-)

Carme ha dit...

I tant que és un museu! Objectes que ja comencen a ser curiosos i a vegades desconeguts per a molta gent. Gràcies.

zel ha dit...

Ai, Antón, he retornat a la infantesa, amb l'avi que tenia gairebé de tot això, i un trull on feia oli, i una era on ens amagavem als pallers, i una eixida on posaven els estris per arreglar en hores perdudes...

Quins records, Antón...

rebaixes ha dit...

cREC QUE A TOTES I TOTS US PUC CONTESTAR AMB QUE UNA HERÈNCIA DE LA HUMANITAT QUE S'HA ESTAT ESCOLANT AMB COSA DE UN 50 ANYS./ EN JUAN MASIP, EL QUE TENIA LA MAJOR PART D'ESTRIS I SEMBLAVA UN NIN, HASTA DIRIA QUE LI QUEIA LA BAVA COM A MOLTS, JUNT AMB TOTHOM QUE TENIA QUELCOM ÉS VA ANAR MUNTANT AQUEST TINGLADO.ARA PARLES DE L'ESCLOPET, QUE SERVIA PER AGAFAR EL BLAT O ORDI I QUE AMB LA FALÇ UN NO ÉS TALLÉS... SONA A GALLEC,
tOTA LA GENT GRAN QUE HI HAVIA SEMBLAVA QUE TORNAVA A NÈIXER...
QUE MENUTS SOM./ ESTIC CONTENT PER QUE HI HA MOLTA GENT QUE GAUDIRÀ VEIENT-HO ENCARA QUE SIGUI AMB FOTO, PERÒ REUNIT... uNA HERÈNCIA PERDUDA, I ENS VOLEN PENDRE ELS SEGADORS... CASUN DENA,,,GRÀCIES A TOTS. ANTON.

Assumpta ha dit...

Una magnífica crònica de tota la festa!! Amb les teves fotos ho hem pogut veure tot :-))