dilluns, 16 de febrer de 2009

209 -- cONTINUA LA DESFILADA DEL DIA DE LA CLOTXA.

EL LLOC D'INFORMACIÓ AHIR DIIA DE LA FESTAPER QUE CONEGUEU
LA JÓSE ...!!!
TAMBÉ ELS HOMES VAN ACUDIR EN MASSA I LES DONES...
ALGUNES QUE N'HE PESCAT, I ES QUE QUE PODER ALCANÇAR A ELLA
SENSE QUE ES DONÉS COMPTE... TELA !!!


UN LLOC ORIGINAL DE CASA DEL CONDE MONTAGUT
aQUÍ HI VAREN SITUAR L'EXPOSICIÓ DE LABORS I QUADRES.







AQUEST QUADRE DEL POBLE I ELS ALTRES MÉS PETIS,
DE LA VORA SON PROPIETAT I FETS PER MI MENDA,
ESTAN SEMPRE A L'ENTRADA DE LA CASA, JUNT AMB ALTRES.






EL CARRO. NO ES PODIA VIURE SENSE ELL, ARA TRACTOR I REMOLQUE
OCUPEN EL SEU LLOC.


I UN REPAS ALS TENDERETS, TOT ERA PRODUCTES DEL POBLE
ESPERO NO M'HEN HAGI DEIXAT CAP,
HE SELECCIONAT - ENCARA NO HE ACABAT - DE UNES 250 FOTOS.
UEDEN ESPERANT TORN, CISTELLS I CABAÇOS,
I UNA GRAN REMESSA D'ESTRIS DEL CAMP.
DEMÀ I...





LA PILAR, UNA VEINA JOVE,EN LA PARADA SEVA
mIREU LES ORELLETES, MÉS DE QUARANTA CENT. DE RODONA.
UNA PRECIOSITAT... I BONES !!!
I MÉS LLEPOLIES....
l
EL NET PAU, TAMBÉ VA COL·LABORAR COM TOTS ELSDE L'ESCOLA,









EL JUAN I LA MARIETA, AQUESTS GEGANTS, REPRESENTEN ELS QUE EN VIDA SUPERAREN ELS 100 ANYS.
































6 comentaris:

Avi Gres ha dit...

Amic Anton:
Deixa'm que feliciti la teva tasca de reporter d'un esdeveniment tan vostrat que servidor desconeixia per "ignorància desmemoriada". M'han agradat molt els moments que has retratat i sobretot saber que ets un artista (com la copa d'un vi, hi hi hi...) en veure els teus quadres exposats.
Ja aniré passant a veure què fas.
Apabondia!

rebaixes ha dit...

I una cosa, quw no en venc cap dq quAdre, que els dono a canvi d'un petó a la galta i un gràcies que bonic...I si vols que et digui la veritat de la meva experiènca, tothom, que és molt s'eztima més que els facis un quadret que una poesia... Avi, si tens alguna personeta que la vols obsequiar i penses que jo puc col·laborar de franc, m'envies algo en que em pugui inspirar i se`ràs atés.
qu eel dia que cvam anar de parranda i fer el tronera els dos
em va satisfer i ... Anton.

zel ha dit...

Doncs jo de tu, els vendria, hi ha coses, que, si més no pel temps, s'han de fer preuar.
Quin goig de festa...d'aquelles que mires i remenes i et gastes tot i més (jo tinc debilitat per tot allò artesà...)

A disfrutar, estimat Antón!

rebaixes ha dit...

La mestressa s'he hi va deixar fins l'enteniment... Vull dir que un foramatget,unes orellets,etc, els calerons marxen i quan varem anar al bar per fer un cafetó, em va dir si he pres... i no en tindrem prou per pagar el café... diu sort que ens coneixen i si, noia, ens varen sobrar dos euros que ja no varen arribar a casa... algú a bescanvi.
Aixòdel vendre o no vendre els quadres, son coses molt delicades d'explicar, a mi tot això m'ha salvat i soc un altre des de que pinzell, llàpis i gravadora van amb mi. I la vida sols es viu una vegada,... Si més no una poesia i en tinc lluny i aprop, poques es posen enmarcades,
un quadre, si no és un nyap,el seu destí és penjar-lo en el lloc adient.
Quan fa uns diem em venien repents d¡aminorar l'impuls que tinc aquí, una de les causes és que de un vint quadres al any sense matar-me feia, he pasat a cinc o sis, clar que son retrats i un retrat no és feu una cara, si no aquest cara...
Ai, Zel, quan arribis com jo i més que jo, al diner no li donaràs l'importancia que tothom dóna... S'ha de viure...
NO esforcis més del compte el genollet... cuida'l. Una abraçada.
M'he menjat una orelletaa a la salut de tots valtres,l'he trobat més bons del normal,és que pensava en tots... Com obsequiar-los ?...Anton.

Assumpta ha dit...

Ostreeees!!!!

Jo m'havia perdut aquest post!! I és FANTÀSTIC!!... Menys mal que a vegades em dóna per repassar blogs i l'he pogut veure.

Quines labors, autèntiques preciositats, meravelles!! Ai!!! Amb lo que m'agraden a mi totes aquestes manualitats!! Magnífic!!

I què dir dels quadres? :-))
Anton!! Saps fer de tot!! (bé, labors potser no, eh?... i dic "potser" no massa convençuda jeje) M'agrada tot!!!

I el menjar... jo que tinc gana a tothora!!! Ho provaria tot!! jajaja

Un article excepcional!!

Carme ha dit...

Jo també recupero posts perduts, com l'Assumpta, aquest dies no he pogut estar tanta estona pendent de l'ordinador. Ets un bon reporter cronista, pintor... i tants etc... que no acabaria.

Potser jo seria l'excepció... m'agraden els quadres i els poemes, però si poguñes triar, em quedaria amb un poema... les paraules a mi m'arriben més endins que le s imatges.

Una abraçada, Anton i molt bona nit.