25 – 1 – 09
La meva ma és un ventall que em dona aire,
Els meus peus unes rodes que corren pel mon,
Els meus ulls claven ses llums a terra i enlaire,
La meva ma és un ventall que em dona aire,
Els meus peus unes rodes que corren pel mon,
Els meus ulls claven ses llums a terra i enlaire,
La meva veu és paraula que clama amor.
---------------------------------------
------------------------
---------------------
--------
26 - 1 - 09
- Creu, li digueren.
- Ara, Creu ?
Estarà, ara i sempre
Amb els braços
En creu.
- Creu, li digueren.
- Ara, Creu ?
Estarà, ara i sempre
Amb els braços
En creu.
6 comentaris:
sempre en contacte directe amb el món i la natura
Avui les teves paraules m'han arribat molt profundament i t'ho agraeixo... :-)
Acabo de veure el vídeo de "Caminito del Rei"!!! Quina passada!! Mareta meva, jo que tinc vertígen :-))) MAGNÍFIC!!
Per curiositat he clicat al vídeo original i diu que va estar filmat per un equilibrista profesional... Tant se val... jajaja el mèrit és el mateix!!
Acabo de viatjar a través dels bloggs i zas....m'ha fet molta gràcia la frase que tens al Politiquet: "..allò de que tots necessitem lo cul per seure..." i m'ha fet reflexionar sobre lo important que és estar bé de la zona "culinaria" mira que jo mateixa m'he fet un somriure. Imagino que deu ser per la poca importancia que li donava abans a una cosa tant natural com seure per descansar.
Molt bo lo de retrobar el caminito del rey. Ànims i fins aviat
Sí que fa vertigen el caminito, però és bonic.
Coi, Antón, quin mareig...i quina por, no?
Preciosos els poemes... i les paraules no escrites, suggerent...
Petons.
Publica un comentari a l'entrada