dilluns, 26 de gener del 2009

202-- LA MEVA MA ÉS UN VENTALL



25 – 1 – 09
La meva ma és un ventall que em dona aire,
Els meus peus unes rodes que corren pel mon,
Els meus ulls claven ses llums a terra i enlaire,

La meva veu és paraula que clama amor.

---------------------------------------

------------------------

---------------------

--------



26 - 1 - 09
- Creu, li digueren.
-
Ara, Creu ?
Estarà, ara i sempre
Amb els braços
En creu.


6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sempre en contacte directe amb el món i la natura

Assumpta ha dit...

Avui les teves paraules m'han arribat molt profundament i t'ho agraeixo... :-)

Assumpta ha dit...

Acabo de veure el vídeo de "Caminito del Rei"!!! Quina passada!! Mareta meva, jo que tinc vertígen :-))) MAGNÍFIC!!

Per curiositat he clicat al vídeo original i diu que va estar filmat per un equilibrista profesional... Tant se val... jajaja el mèrit és el mateix!!

Maria ha dit...

Acabo de viatjar a través dels bloggs i zas....m'ha fet molta gràcia la frase que tens al Politiquet: "..allò de que tots necessitem lo cul per seure..." i m'ha fet reflexionar sobre lo important que és estar bé de la zona "culinaria" mira que jo mateixa m'he fet un somriure. Imagino que deu ser per la poca importancia que li donava abans a una cosa tant natural com seure per descansar.
Molt bo lo de retrobar el caminito del rey. Ànims i fins aviat

Carme Rosanas ha dit...

Sí que fa vertigen el caminito, però és bonic.

zel ha dit...

Coi, Antón, quin mareig...i quina por, no?

Preciosos els poemes... i les paraules no escrites, suggerent...
Petons.