dimarts, 16 de desembre de 2008

167-- PODRIA PERDRE MOLTES COSES.



13 – 12 – 08
Podria perdre
Moltes coses.
L’escriure,
El llegir,
La parla...
Però pensant-ho bé
No puc perdre
El pensar.
El raciocinar...
......................
I aprendria de nou
Per escriure,
LLIBERTAT
Per llegir
PAU
I per parlar
d’AMOR
.......
...........

15 – 12 -08
Un altre silenci espero
el del fusell de la paraula.
Quan no hi és en les ments
entra i destroça ,
acuita i aclofa l’anima.

Ara volen al aire insults brètols
que matxuquen pedra sana.
Ells son doctors de conveniències.
Sa consciència els esgarrapa .
Neguen paternitats que els feren
bandera de sa muntanya
i és fan amos d’everests
que pares i germans donaren
per que governessin nobles idees
i aconseguissin la calma.
Escriptures dels imbècils
els concediren prebendes
i son amos de paciències
que amb paraula i peu xafen.
Serpents verinoses encara
s’ensostren en l’estendard,
El fan seu, propietat seva,
es fan hereus d’heretats
qu no els perteneixen pas gaire
Quan morin, si mai moren ,
Ens deixaran ben lligats...
Com quan fa segles i segles
Ens varen lligar de mans.
Calleu, germans, silenci...!!
On som ? No ho sabran !!!!!
................................
No em consola el meu riure,
No em consola el meu plor.
Per ells el plorar o el riure
No els habita mai al cor.
...................................
Per ells el riure és la burla.
Per ells el plor és el cop.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Sempre podem perdre mnoltes coses, però les podem recuperar mentre hi som. Si perdem lña raó, ja no som.

M'ha agradat molt aquest poema. El trobo preciós.

rebaixes ha dit...

Inteento dir el que sento i penso, i de vegades encerto.L'arribar a vell és que has tingut varies joventuts que les has aprofitat per a continuar.
El rspirar no és difícil, el complicat és quan per tot atrreu et posen pals a les rodes. Gràcies Carme.

- assumpta - ha dit...

És un poema exquisit ... però amb aquest regust dur ...,colpidor ...,
i realista.

Ho expreses tot, crec que tal com ens agradaria dir-ho a tots ... però no en sabem.
Gràcies, Anton !

- assumpta - ha dit...

Ja hi torno ! Respecte al post del dia 13 i que no hi puc deixar cap mena de missatje (?) voldria que coneguèssis la història d'en Henry Molaison, (i que es veu que era conegut en l'àmbit mèdic com a HM). Va morir als 82 anys, però degut a un accident que va tenir de petit, el van operar i li van treure part del cervell (l'hipocamp) i es va veure resignar a viure sempre en un etern present. Era incapaç de poder recordar el més mínim ... ni tan sols allò que haguès pogut llegir uns instants abans ...
Que trist!