diumenge, 30 de novembre de 2008

154 - TIMÓ DE LA BARCASSA - fotos Montse Subirats

Fotos Montse Subirats.
http://montse-unamicadetot.blogspot.com/

30 -11-08

La barcassa de llaguts amarrada resta,
en repòs el timó que callat treballa.
Dins el riu destroça, llesca arran com dalla.
Ara, espera tranquil. Fins el reflux ha calmat.
Hores i hores de feina que no calma la lluna,
doncs, per la nit, tardans i matiners,la usen.
Quan és fosc el cigarret que viciats fumen
son com estrelletes que pel riu van passejant.
No para la barcassa i el timó no calla.
ha de fer seguici per que a port circuli
l’empostissat que suporta el pes. Que aculi
al pujador de persones,carros i animals.


El timó, ara, llegeix l’hora d’esmorzada
i reposa de ser-ne fenyarot a tothora.
Ja li agrada sense ell ningú faria vora,
doncs, la corrent empeny i estira el barcam.
D’una banda hi porten al conreu de les terres
els fems i polleganes, que tot produeixi !!
Al temps retornen garbes, verema que bé pixi,
ametlles i olives que ragin oli per sucar.
Sense ells com ho farien ?
Erms es tornarien
aquests llims i panals.
Avui tenen la dèria
de salvar la misèria
timó i barcam.


8 comentaris:

Anònim ha dit...

Confesso que la literatura, o més ben dit, la poesia no és un dels temes que m'atreu més, però estic sorprès per la gran capacitat que teniu en escriure. Sabia que ho feieu, però no amb aquesta dedicació i intensitat tan profunda. Us animo a continuar i ben segur que aniré visitant-vos per veure i llegir-vos.

rebaixes ha dit...

Encara que l'alabança procuro, en el possible deixar-la apart, ja que pot enorgullir la persona,, agrada que a un li diguin coses agradables, o sigui que gràcies. Aquest bloc el dedico a poesia sigui feta al dia o estabulada, però porto altres blocs que podeu trobar enllaços al costat si us ve de gust llençar-hi el vostre ull crìtic. Si hi entreu ja veureu que hi ha de tot el que jo escric. Gràcies per la visita. I si em proposeu quelcom que pugui agradar-vos si està en mi no dubteu que ho tindreu.Tots nessescitem consell i esperonament.Anton.

Bruixadesol ha dit...

Les barcasses són testimoni de la nostra història ebrenca... les teues paraules també.

rebaixes ha dit...

La barca era el camí a un altre camí el cami de ferro... De nit de dia era la nostra mula que travessava el riu, Hem de defensar tantes coses que van morint. Al menys que la llengua cridi fins esberlar aquest riu contrari, que nostra barcassa i timó estiquin a punt per portar el fem per abonar i poder recollir els fruits que fan falta. Bruixa de sol, ja saps m'has fet comprar un llibre que llegiré amb amor vers qui el va escriure, una DONA. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Ets tot un poeta Antón. Podem estar molt feliços del nostre país.
I tu n'ets quasi la última guàrdia
de la frontera oriental.
Jo guardo -des del meu mirador -la
costa i la mar salada.

rebaixes ha dit...

El sentiment que portava el vostre post és difìcil de superar, js vos ho deia. Veient el que opassa al voltant. Jo li dic, a la meva dona, que si mai tornés a la vida en buscaria una com ella o a ella si hi fos./ Faig el que puc, sense saber-ne, de defensar la llengua, és el nostre patrimoni, si acaba això, ja està llest tot... Jo faig el que puc,com tu Carles. Anton.

- assumpta - ha dit...

Ets un poeta de cap a peus !
Ja sé que no t'agraden les lloances, però si no ho faig revento !
Per cert la foto, molt ben triada.

rebaixes ha dit...

Ni a amics i als que no ho son tant no vull que els passi res de perjudici.Ara si que voldria una existència més justa per tothom. I ens han possat una peça al teler difcultosa de teixir per lla immensa majoria. Que ens sigui suau...Anton.