divendres, 28 de novembre del 2008

152 - PETONS DE SILENCI.

28 – 11 -08
Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven
en la clausura pels arquets.


4 comentaris:

assumpta ha dit...

Avui n'estrec aquesta: "El silenci és un ciri que crema i no es veu..."

I a més:
I el crist a les alçades,
s'ho mira sense fer-hi res ...
el seu silenci m'ofega
i em claustra dins la meva propia pell

Salutacions, tot un plaer llegir-te !

rebaixes ha dit...

Tractant de silenci hauria de callar, doncs, no aplaudeixo el que has continuat.Això del silenci, que no és callar, dona per molt, fins ensenya a escoltar,
Saps que queda bonic. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Jo recordo, que quan feia el batxillerat en els Escolapis d'Igualada, a 2/4 de nou del matí, ens feien anar cada dia a Missa i per anar a L'Esglesia, haviam de passar, tots arranglaredets i en fila índia, per un claustre semblant,també en silènci i portant
l'entrepà dins de la butxaca.
Desgraciat del que oses trencar el
recolliment. Cada dia igual, durant
sis anys, cada dia igual.
Ara, amb la perspectiva del temps,
penso que no va estar tant malament, mes haviat va acostumar-me a un recolliment diari i ordenat.

rebaixes ha dit...

Que en sabeu i sabem de coses per que les hem passat. Jo sols varen ser dos anys allà els quince,setze anys estudiant comerç a La Salle de Tarragona.
Si et veia el Hn.Prefecte, apuntat a la llibreteta i el domenge a rascar, és a dir a fer multiplicacions... El que dieu, crec que ens va servir, per comprendre que ara hi ha disbauxa i llibertinatge, aleshores ens sobrava, per això.Anton.