dilluns, 3 de novembre de 2008

132 -- LLENGUA DE SERP QUE S'ESTIRA...


1 – 11 – 08

Llengua de serp que s’estira...
Surts de marge de pedra seca
continuant llarg camí que inspira
fosques nits per avencs aprofundits.
Arribes ara aliment líquid, bresca
fluida per paladar que espera i mira
saciar suors de caminada fera
per endorrials lliscosos de molsim.
Ets vida al brullar, serpeta,
cantant la lletania contínua del teu fil.
Gerdor captives que xucla neta
la frescor perdurable, sense fi.
Alegraràs per hores sempiternes
el caliu d’ocell i bestioles morros tendres
i el sol i lluna irisaran ton rajolí
i voldran alegrar els núvols la paciència
d’eixugar les morraxelles, la vivència
de tot l’entorn, plat de recapte ben guarnit.
-----------------

6 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Llengua de serp que s'estira...
quina imatge més encertada, de una font a la muntanya, voldria que l'aigua de la teva font, mullés també,els sentiments que ara tots
tenim per la Zel.

rebaixes ha dit...

Doncs, si, Carles, he sentit molt aquesta circumstància desfavorable que ha sofert la ZEL.
Es fa apreciar aquesta noia, i l'hi he agafat afecte. Però nohi ha solució, sols paraules i paraules.Adeu, bona tarda. Anton.

Doe ha dit...

Un poema de personificació de l'element per excel·lència. Viu i corre, i fa soroll. Potser canta.

Què li ha passat a la Zel? Em sembla que m'he perdut.

Doe ha dit...

Ah, ja sé, el pare. Llàstima...

zel ha dit...

Precioses paraules, que llegeixo amb molt de sentiment, gràcies per la companyia, Antón...

rebaixes ha dit...

ZEL.- Et mereixes una abraçada tant forta... tan forta...Anton.