dimarts, 4 de novembre de 2008

133 -- CIRERETES DE PASTOR A MA.



3 – 11 – 08

Si els plats fossin generosos
I portessin madures cireretes
Com agraeixen eixes mans,
Seriem en el gust joiosos
Mourien llavis i dentetes
Amb el tast del fruit amat.

Llavis vermells, fruits carnosos,
Delit de goig en plateretes
Que dits amants ens daran.
Fruïm en boca llustres amorosos,
Obrim el cor, lliurem venes estretes,
Glatin de joia nostre paladar.
----------------------

12 comentaris:

Doe ha dit...

Regalims de sucre per la barbeta. Gemecs satisfets.

Jesús M. Tibau ha dit...

petons dolços que ens regala la natura

rebaixes ha dit...

DOE .-Crec que t'agraden. Els tenia a les mans una amiga o ella mateixa,le meva neta en una escursió amb l'Inst. per la zona d'Ulldemolins.

rebaixes ha dit...

JESUS.- Que bé ho haveu posat, son de per allà el Fraguerau, on el silenci es talla.

la Teresa ha dit...

Em fa pensar en un poema d'Els fruis saborosos d'en Carner.

rebaixes ha dit...

No el sé.La neta em va fer unes fotos que em varen semblar esplèndides de l'epoca i d'un lloc de records.Voldria treure-les-hi suc, i records antics i fotos em fan veure coses impensades, amb la meva humil forma d'escriure. Però jo hi gaudeixo. Gràcies Teresa, la meva muller també té aquest nom preciós.Anton.

Carme ha dit...

Mmmmm! que bones i el poema que encar a en fa venir més ganes.

Jesús M. Tibau ha dit...

T'informo que avui he inclòs la recomanació d'aquest post a la secció Blogs degustació del meu blog.
Salut.

Anna ha dit...

Boníssimes! i el poema dolç. Però jo aquestes cireretes, les coneixia com a cireretes de l'Arbòs.... ¿? Ho havies sentit mai?

Mireia ha dit...

Jo com l'Anna, tambés les coneixia coma cireres d'arboç

Bruixadesol ha dit...

Jo m'he quedat encantada amb les teues cireres. Mon fill ha vist la foto i ja volia tastar-les. Per a ell i per a mi tenen més gràcia que tots els altres fruits de tardor: donen color al bosc, es poden assaborir al moment i tenen màgia en la textura. Gràcies per recordar-nos els plaers que no tenen preu.

rebaixes ha dit...

Quan la poses a la boca entre una delìcia, el seu gust, la seva textura que quasi esgarrapa al paldar com queixant-se,un pot gaudir de coses pensadament efìmeres i que et fan fruir,no m'estranya que aquest valent de deu anys es llenci a collir-les com si fossin de veritat, q ho eren, aquí, llàstma, virtuals./
Ara venia de casa teva. Un petó als dos, mare i fill. Anton.