dissabte, 1 de novembre de 2008

131 -- L'ARBRE RESSEC VEU ....

Foto del meu gendre Paco i la meva filla Dolors.

1 – 11 – 08

L’arbre ressec veu la meravella
Que sol i núvols damunt roquer fan,
El caliu que filtren forma estrella
Entre borrassa de pedram emmomiat.


Un dia gegant i geganta
Varen per eixes pedres voler transitar,
Els núvols baixant la blanca manta
Els feren relliscar.
Ulls clucs se’ls enfosquiren
Rossolant els peus i mans no colliren
Ses pròpies mans.
I a terra cop que acoquina
Va ser verí i metzina...
Es romperen els caps.
I aquí, ara, somien una glòria morta.
Ell amb la cama torta
Salva d’ella els frondosos pits.
..................................................

Ai, quina feta, ara, l’arbre mira
Ells a terra estesos, ni un d’ells en sospira...
Jeuen per sempre en son maig florit.
......................

7 comentaris:

Doe ha dit...

Vols dir que són gegants estrellats i no nans que preparen revolta?
I la neu? La neu és una manta que tapa el pla total, definitiu. I no el veus. Pregunta pregunta, ja voràs com si.

rebaixes ha dit...

El que he sentit la teva veu i si no fos el constipat que dius que tens, potser et lloguen de xantre./ No veus que la neu s'ha fos anant de viatge, no comprens /
Et felicito pel podcast. he trobat un programa per fer-lo en tres accions, però mi menda, Buf, mp3 encara, RSS, EASYPOT NO SÉ QUANTOS. Quan era jovenet no hi era. Cantavam a pit i la muntanya retornava i feia bonic,si. Diverteix-te. Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

veure només un trosset de cel ens pot fer viure

fada ha dit...

Això són els Encantats? Un poema molt èpic, Anton. I la foto, preciosa. Bona setmana.

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha fet pensar molt el comentari que has fet al blog de la Zel. En més paraules no es podria dir més.

Una abraçada i visca la Ribera d'Ebre!

rebaixes ha dit...

Als tres, estic encara afectat per l'embat dur que ha sofert la amiga ZEL. Com els gadùfols de la sènia, no ho sabem i som dalt i a abocar...
JESUS, en dies com aquests s'agraeixen les visites i els comentaris.
FADA .- També els gegants cauen...
I ens pensem que som gegants, i es pensen que son gegants... Llegeix en doble sentit. Reines, governs,crisis... A quans gegants ens hem d'enfrontar.
TONDO ROTONDO.- Ja he anat al teu bloc a agrait-te la visita. ja veus qui soc.
Anton.

Tondo Rotondo ha dit...

Salutacions