dimarts, 14 d’octubre de 2008

119 -- FIANÇA, CONFIANÇA, DESCONFIANÇA..

F I A N Ç A
C O N F I A N Ç A

D E S C O N F I A N Ç A
30 – 9 – 08

No és té confiança amb els polítics,
No és té confiança a les religions,
No és té confiança amb els jutges,
No és té confiança en caixes i bancs.
...........................................................
La FIANÇA porta a coll la CONFIANÇA
I pot substituir-la, fer-la forta
si abans no s’esmicola,

Mes quan va per endurrials perillosos
Es pot fàcilment perdre la CONFIANÇA.

I en ves de retallar la paraula
Li col·loquem a coll i be la DES
I ja tenim davant nostre : DESCONFIANÇA
Què llarga, que complerta la paraula...!!!

Com serp, ella mateixa, s’empaita
I la veuen arreu com fibló de verí
Que surt de boca enfebrada
Per picar a innocent que començà
A crear el mot, la veu, la paraula.
.................................
I tothom se’n aparta.
..............................
Quin llarg camí, pesat, cru, polsós
Per retornar a la FIANÇA !
Quin dilema tenim
Arrapant-se a nosaltres.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

erns hem convertit en una societat malfiada. Jo no em trobo a gust amb aquesta actitud

rebaixes ha dit...

Però l'hem de viure. No queda altre remei.L'engany l'hem de descobrir... i si ens afecta poc, rai. Anton