dimecres, 15 d’octubre de 2008

120 -- DEIXA'M EL PLAT DE RECAPTE...

NOTA.- Apart del post, una felicitació cordial a les que porten aquest nom tant
preciós com és el de
T E R E S A.
Haikú d'onomàstica.
21.-Damunt el mar
la llum clara
besa la nit.

15 – 10 – 08

Deixa’m el plat de recapte damunt l’estovalles
Amb sal i oli i aigua i el porró negre de vi.
La gana que tinc avui vol cullera d’estenalles
Per omplir-ne el budell dejú d’abans d’ahir.
Qui em diu que avui donen Democràcia,
Que governa el poble, nostra forca al poder.
Me’n en ric. A batre dents. Quina desgràcia !!
Tot el que prometen de veres, jo no hi crec.
Diuen que serem lliures. – Digues el que penses
I un batalló de bales es posen contra tu.
Diuen que serem lliures. Si tu primer no llences
El ganivet del pa. El Pa no és de ningú.
Amor al Diner per tots que no faci falta.
Amor a la carn és plat que no compromet.
Capitalisme en tenim. Nosaltres esclaus de forca
Que t’arranen a terra. T'aventaràn com blat al cel.
Respires justet i prompte a comprar vent i aire.
Si els peus no et caminen a quatre grapes si.
El surriac financer el tenen sempre enlaire.
Et fan la por. No perdis quan tens i quan creies adquirir.
Un dia ajuntares quatre perrots que suares
Acotant esquena davant l’or sagrat.
Ara puc viure!!! De comprar no pares...
I sense adonar-te’n el vermell portes al cap.
No és un nyenyo, dins la sèquia ,que vas fer-te al caure.
No!! És la bossa dels Padrins que els han atracat.
I ara, espavilat que en sa Loto el primer lloc pots traure
I el premi no és cobrar si no pagar, pagar, pagar.
Més valdria viure boig allà a la lluna
Sense martells a orelles dient-te : Arruïnat.
Anares als bancs gelosos que no tenen pas peresa
D’inscriure’t en llista de clients bons pagadors .
Et donaren flascons de perfum per ta neciesa
I ara evaporats i consumits no fan olor.
Ara ets un ser que no té nom, un caradura,
Que no paga els deutes que un dia vas firmar..
Casa i cotxe i... mantingues la cordura
Que si crides teva esquena ho sabrà.
Tens la lluita dins teu, l’han dut a casa
Fent que et barallis amb qui deus estimar.
No et quedarà res, perdràs tota la grassa,
Seràs un toca flautes, creient-te abans un As.
I tot quan has fet suant i pervertint-te,
Anaves pel camí imperial de tu gelós.
Ha bufat el cerç, calma el temps no pinte,
Obriràs els ulls veient-te inútil mussol .
Resignació, noi, que no s’acaba el dia,
Qualsevol jorn et prometran SALUT.
Et faran pessigolles a barbeta i alegria...,
Però DINERS, DINERS,... et diran TURURUT.
No ets de fiar, pistrincs no pots tenir-ne
Te’ls gastes en foteses i en tres no-res.
Treballa fort per gràcia obtenir-ne
Sigues esclau nostre...!!! hi tindràs DINERS.
--------------------------

4 comentaris:

Mariona ha dit...

FELICITATS a la Teresa, llàstima no dir-m'ho quina meravella!!
a continuar. Mariona

la Teresa ha dit...

Gràcies pel haiku, Anton! Una felicitació molt maca, la més poètica que he tingut avui.

rebaixes ha dit...

Gràcies Mariona. No sé que vols dir amb això de llàstima no dir-m'ho.

rebaixes ha dit...

Es un plaer contactar amb persones tant sensibles. Anton