115 -- SOC MASSA PETIT PER ENTENDRE....

10 – 10 – 08
Escrit d'Antoni Fortuño Sas
Soc massa petit per entendre una galàxia,
Soc massa gran per copsar que n’és el mon,
El meu Jo petit d’envejar no és cansa,
El meu Jo gran busca arreu el que és Amor.
Soc massa petit per entendre el pervindre,
Soc massa gran per copsar-ne el passat
Les hores venen i no s’aturen en son boig viure,
Les hores no puc pas collir-les per cap ni cua,se m’han fugat.
Si no puc comprendre l’univers que jo habito,
Si no entenc el meu camí feixuc vers l’eternitat,
Qui soc Jo que penso, relaciono, imagino, medito,
Qui soc Jo que se m’escapa el fregall de les mans.
Soc com sorra quieta que no camina per la platja,
Soc ona que besa i retorna a la mar reculant,
Soc com pedra que no sent la batzacada
Que dona l’aigua trencant-se com cristall

Soc un RES que habita eixa terra,
Que sent-ne RES, no fa pas falta a ningú
Que per més que lluiti en sa desferra
Mai estamparà el nivell de ser temps com Tu.

---

Temps que marxes i no tornes

Temps que voldria aturar

Temps insondable ja no enfornes

ni meva coca ni meu pa.

Temps tu em manes i jo a creure...!!!!!

Per un instant

deixa'm veure

el meu demà.

----------------------

( em refereixo als meus nets )