diumenge, 12 d’octubre del 2008

115 -- SOC MASSA PETIT PER ENTENDRE....

10 – 10 – 08
Escrit d'Antoni Fortuño Sas
Soc massa petit per entendre una galàxia,
Soc massa gran per copsar que n’és el mon,
El meu Jo petit d’envejar no és cansa,
El meu Jo gran busca arreu el que és Amor.
Soc massa petit per entendre el pervindre,
Soc massa gran per copsar-ne el passat
Les hores venen i no s’aturen en son boig viure,
Les hores no puc pas collir-les per cap ni cua,se m’han fugat.
Si no puc comprendre l’univers que jo habito,
Si no entenc el meu camí feixuc vers l’eternitat,
Qui soc Jo que penso, relaciono, imagino, medito,
Qui soc Jo que se m’escapa el fregall de les mans.
Soc com sorra quieta que no camina per la platja,
Soc ona que besa i retorna a la mar reculant,
Soc com pedra que no sent la batzacada
Que dona l’aigua trencant-se com cristall
Soc un RES que habita eixa terra,
Que sent-ne RES, no fa pas falta a ningú
Que per més que lluiti en sa desferra
Mai estamparà el nivell de ser temps com Tu.
---
Temps que marxes i no tornes
Temps que voldria aturar
Temps insondable ja no enfornes
ni meva coca ni meu pa.
Temps tu em manes i jo a creure...!!!!!
Per un instant
deixa'm veure
el meu demà.


----------------------
( em refereixo als meus nets )

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Els teus nets internàutics també ens hi podem sentir identificats?;-P M'ha agradat molt!

rebaixes ha dit...

Malka, Malka, des de que em proclamares...que et recordava al teu avi, ja saps que tu hi entres en mon pensament com cosa estimada, a la que vull una miqueta més de bé que a les demés persones, només una miqueta. Anton.

Teresa Bosch ha dit...

A mi també m'ha agrat molt, Anton. Saber qui som, què som capaços de comprendre, cap on anem, d'on venim... són els misteris que fan que la vida sigui tan interessant.

Doe ha dit...

No et passa a tu Anton que quan mires la lluna plena, et sents petit petit petit, i saps que has de viure feliç, petit però feliç?

rebaixes ha dit...

Avui l'he vist aprop la lluna. Feia rotlle, senyal de pluja?
he carregat un camió de paons
i ara un ratet per aquí... Aquí em sento petit i feliç, com tu. Anton.