FOTOS CEDIDES PER MARIONA DEL SEU ALBUM PICASA
4 – 10 - 08
No s’ha vist mai en un mirall
Si no és en el mirall de seva ànima,
Ara acluca ulls i pensament
Obrint boca que sa queixa exhala.
-------
-------
4 – 10– 08
Serena davant els fets
Serena muda respira i calla.
Que en traurà de fer-ne crits
Si tot el perdut ja no es salva?
--------
4 -10 -08
Ofegadeta de por,
Intranquil·la es guarda
El pensament feixuc
No s’ha vist mai en un mirall
Si no és en el mirall de seva ànima,
Ara acluca ulls i pensament
Obrint boca que sa queixa exhala.
-------
-------4 – 10– 08
Serena davant els fets
Serena muda respira i calla.
Que en traurà de fer-ne crits
Si tot el perdut ja no es salva?
--------
4 -10 -08
Ofegadeta de por,
Intranquil·la es guarda
El pensament feixuc
I abans de parlar, calla.
7 comentaris:
M'ha agradat molt el contrast de les dues fotos i els textos. Un post molt colpidor.
L'únic que no m'ha agradat és això de que el perdut ja no es salva. Cal que es salva! Cal cridar i no deixar de cridar, que ens sentin.
Tot el demés bonic. I ara, com la nena, callo.
la Teresa: Ben rebuda a casa. Fins que vulguis i pots ampliar la visita. Aprofito el temps que em queda i en porto cinc de blocs.
Diferents,tots.Vinc de casa teva, he baixat escalons fins als contes... ja ho trobaràs. Anton.
Doe, ets amb nosaltres o vas com les llebres, del jaç a la carrera... Saps que t'aprecio i procuro fer-te cas. Ara una cosa perduda per molt que cridis no la salves, has de trobar-la de nou, amb esforç, voluntat, treball...
I com en els versos sap que sols el record cruel torna. Anton
MAI RES ES PERDUT, SEMPRE RESTA EL RECORD. RECORDAR ES FER REVIURE. JUFANT AMB BCN......
les dones sempre ho tenen més malament i acostumen a ser les primeres en rebre.
Una abraçada a totes
Falla el matriarcat. En infinitat d'ocasions la dona té les de perdre.
Publica un comentari a l'entrada