dilluns, 6 d’octubre de 2008

109 -- ARRECERA LES HORES.

Fotos transmeses del album Picasa de MARIONA.- Flors arbres Torre
4 - 10 - 08
Transparent com el so que arriba a l’ànima,
obscur com la tenebra fosca del túnel sense fi,
límpid com pensament noble que consola,
opac com paret que no destapa el forroll del destí.
Calla, no parlis, negre o blanc
mira el pas que destries per la terra.
Calla, no parlis, fosc o clar
fes i desitja per tots Pau, no pas Guerra.


Arrecera les hores,
destria el mal a vores.
llença por i neguit
Que triomfin obres bones
del mar aparta ones
que van a destruir.
I busca platja noble
on humans siguin poble.
Tots excel·lents veïns.

2 comentaris:

zel ha dit...

Antón, m'omples d'afalags que no mereixo, no pas tant, si més no els mateixos que tu, que sí que dia a dia penses en tot allò més important en la vida, allò que no té preu i que fa que trobar amics com tu sigui una autèntica joia! Precioses les poesies, ja t'ho dic, publica!!!! Petons, estimat Antón!

rebaixes ha dit...

Jo sols penso en donar. Més pobre no m'hi torno. Per que donar és rebre i jo reb molts favors de persones com tu.Gràcies de cor.He trobat el colomer gràcies a tu. M'has portat una joia a casa. Anton.