FOTOS ALBUM PICASA - MARIONA.
4 - 10 - 08
4 – 10 – 08
Correu, correu, fills meus
Que de sobte és crema casa.
Aquell llumí al cel ha enfurismat
I ha calat foc per la plana
I us necessito, que tot junts
Amb galleda d’aigua clara
Trenqueu primer el flam roig
Després acabem amb la brasa
Correu, correu, fills, meus
O sens cremarà tota casa.
4 - 10 - 08
La terra ha preparat reixa ben armada
veient que el cel enfurismat ja parla
enfosquint el sol que abans brillava.
Preveu una gran collita de pedra blanca,
que remenada amb ma de fel amarga
caurà sobre i sens pietat i sense calma
rematant com pastor amb ona la cabra
que no vol creure i mossega herba blana
Ai, que tot fa por. Que el sol ja no marca
la lluïssor calenta i la claredat diàfana
i s’ha amagat per no entristir-se amb la rafugada.
Vine, vine, sol, solet, vine, vine, crida i clama
que no facin malfet eixes mantes de llana
que enviïn el pixum fluix en lloc de cagarrinada.
I tots estarem contens gaudint la bonança
I el sol tornarà a lluir... Aneu-se’n cap a casa
i aboqueu a dins la mar si vos sobra perolada
sols les ones brincaran i us desfaran pedra glaçada.
------
foto album picasa - Marionaveient que el cel enfurismat ja parla
enfosquint el sol que abans brillava.
Preveu una gran collita de pedra blanca,
que remenada amb ma de fel amarga
caurà sobre i sens pietat i sense calma
rematant com pastor amb ona la cabra
que no vol creure i mossega herba blana
Ai, que tot fa por. Que el sol ja no marca
la lluïssor calenta i la claredat diàfana
i s’ha amagat per no entristir-se amb la rafugada.
Vine, vine, sol, solet, vine, vine, crida i clama
que no facin malfet eixes mantes de llana
que enviïn el pixum fluix en lloc de cagarrinada.
I tots estarem contens gaudint la bonança
I el sol tornarà a lluir... Aneu-se’n cap a casa
i aboqueu a dins la mar si vos sobra perolada
sols les ones brincaran i us desfaran pedra glaçada.
------
4 – 10 – 08
Correu, correu, fills meus
Que de sobte és crema casa.
Aquell llumí al cel ha enfurismat
I ha calat foc per la plana
I us necessito, que tot junts
Amb galleda d’aigua clara
Trenqueu primer el flam roig
Després acabem amb la brasa
Correu, correu, fills, meus
O sens cremarà tota casa.
3 comentaris:
Que bonics els versos...veus com és màgic fer fotos de cels? Petons, Anton! Guapíssim!
Eiiii!!! Qué guapet aquest poema, boniques paraules i boniques imatges!!
Petons
Quan mirem la natura veiem que la línea recta és escasa, i tot es contorneja, fins el so sembla un vol d'ocells. Gràcies Zel i Albanta per vostres apreciacions, Anton.
Publica un comentari a l'entrada