dijous, 11 de setembre de 2008

VVOLEM SER NOSALTRES ... cATALANS.

Avui, dia nostre, 11 de setembre de 2008,
no ens calen diamants ni joies si no el manantial,
la font, el riu , el mar ...nostres.
Pels nostres ancestres,
per neixement,
per cultura i tradicions.
Ho portem al cor i nostra sang
ens circula de cap a peus
i de peus a cap...
Les ferides les curem
encara que quedin nafres...
Però tenim els records vius
esperonant el cavall de la sang
que de la terra ens ve
i volem ser NOSALTRES,
C A T A L A N S...!!!

----------------------

Vull curar-me del engrut que porto.
Buscaré aigua tebiona
Que em desencrosti,
I que em consoli.
Curi la brutícia del cos
I faci neteja de l’esperit
Per calma de propers
Dolors o malalties
Que puguin endur-se’m
Al estrèpit de plor i pena.
Entraré en l’aigua i la quiscàrria
Marxarà llefrosa per l’escorriall .
Quina salut sentiran cos i ànima!!
Com soldat que després de batalla
Neteja fusell i es banya
En la suor de victòria.

Beneïda sigui aigua de neteja.
Aigua pura i clara
De la meva aixeta
de la casa nostra

5 comentaris:

rebaixes ha dit...

A Malka i Joana i a tots els que em llegeixen en aquest dia.
-----------
No deixeu perdre la nostra llengua, escrita i parlada,
Seu-ne conscients que eés nostra vida, mentre ho fem ens respectaran encara que ens degollin... La veunostr és nostra sang. Aquest ale que no és perdi...!!! Parleu sense callar, escriviu de ploma i pensament. Gràcies per la teva visita, jo també les necessito. Una abraçada del avi Anton.

11/09/08 03:23

Malka ha dit...

I tant que ho faré!De fet, porto quatre anys visquent a Pamplona i avui he posat la senyera i a la meva gossa l'he tret a passejar amb un collar i una cadena de la senyera que és preciosa!jajajaja!Jo també et tinc en un inmens apreci i valoro molt els teus consells i els segueixo. Gràcies, cada dia. Una abraçada! Malka

rebaixes ha dit...

A pamp l'ona. Fins a la platja una mica més lluny./ Jo faig viatges amb el magí i no em costen calers, ara, tot és u !! però em comformo amb el que tinc i amb el que soc. Ric com els grills que fins per les nits canten. Deuen ser felissos, veritat? Jo també... i ho desitjo als altres, res d'egoïsme.L'avi Anton

Doe ha dit...

M'ha fet emocionar el teu comentari Anton, i pensar en parlar català encara que ens degollin. Com de català em sento, i que orgullós. Quin orgull!

rebaixes ha dit...

Sé el que dic, per que ho dic i a qui ho dic. Empenyeu fort si no voleu ser arrollats. L'avi Anton