dimecres, 10 de setembre de 2008

ENS ENSENYEN LA SEVA MISÈRIA.

Ells ho escriuen, ells ho reconeixes, ells ho escampen, però a l'hora de la veritat.
Res o quasi res.
Pamplines, panyos calents.
Et diuen que sí i és que no.
Misèria com a les cases pobres.
Ara, la dignitat que no ens la trepitgin, ni insultin.
--------------------------




123.- Al poble del costat son francesos i hi parlen. Aquí volem ser catalans i parlar també en català. A nostra vora a sol eixint ens manen a nosaltres, però no poden amb els francesos, diuen que no saben fer el francès.

124 .- Anava despullat per que no tenia roba. Anava despullat per que suava i se la treia. Anava despullat per que era en platja de nudisme.

125.- Lo important és que ningú pugui fer-te fer el que ell vol.

2 comentaris:

Malka ha dit...

Sí senyor! L'important és que ningú pugui fer-te el que ell vol. Gràcies pels comentaris, crec que mai m'havien escrit coses tan precioses! Cada vegada que vostè m'escriu, sento el meu avi ben a la vora, guiant-me, doncs ja l'hi vaig dir que ell volia ser escriptor. Una abraçada ben forta!!Malka

Joana ha dit...

Poder fer i dir en cada moment el que pensem, el que som , el que volem...D'això en diuen llibertat!
NO ens poden fer callar :)
Boniques paraules les que has deixat al meu bloc. Gràcies. Ens llegim!
Bona diada!