dimarts, 19 d’agost de 2008

RECORDAR...RECORDAR...

Recorden l'unic moment feliç que varen tenir ?
O volen fer patent la seva estima després de vint-i-cinc anys?
De vegades, sols per figurar, és munten festetes,
per poder menjar pastís
i fer ganyetes a d'altres parelles.
Soberbia i orgull també es casen
---------------------
25.- S’han casat. Han fet la boda.
Quin bodot, Deu meu!
Han passat uns dies
i que ha quedat de tot allò?
Bons records? Mals records?
Molts, entusiasmats que, sols pensen
el que els presenten fàcil davant,
volen allargar el concepte
d’aquella alegria sostenint-la
en un tros de planta, drap o terra
que posat a la galeria o vora el foc
els acompleixi el mite
de l’inoblidable cerimònia.
D’altres que no els escau bé
tant de gasto, luxe i fanfàrries.
Que no senten el mes mínim respecte
pels contraents, consorts, conjugues,
recorden amb menyspreu la nafra
que els han imposat.
Sensibles, insensibles al sentiment?
Esclaus o lliures dels sentiments?

2 comentaris:

Doe ha dit...

Esclaus del prejudici de que com més resplendor i luxe, millor.
No es sap mai quina parella durarà per sempre, i el fet de gastar-se més, menys o res en la cerimònia no crec que influeixi...

rebaixes ha dit...

Aquest poema el vaig escriure quan el casament reial. Uns el volen, altres els és indiferent, altres odien.A favor, en contra.
Compren que no puc posar més.Ara l'entendràs del tot. Això és un poema, com una pintura que cadasc´que el llegeix o mira l'interpreta i hi canvia lletres o paraules i hi passa el pinzell... Anton.