dimecres, 20 d’agost de 2008

IL·LUSIONAT COM EL CAVALL....

Prova de ser com el cavall, no busquis camí per anar
si no il·lusió per sentir.
Et trobaràs a gust si et llançes a trotar, desboques la fantasia
i quan et paris amb suor al front,
veràs el que ets,
el que has fet,
el que t'espera.
----------------------------------
1.-Descalça’t.
A peu nu camina,
camina, camina...
axí trobaràs
el teu principi.

2.- Gros..
Desengreixat.
No penses que,
dins la clepsa,
perdre ton greix
deu ésser com
renunciar
a totes les foteses
i que sense elles
també viuries ?

5 comentaris:

Doe ha dit...

Trobaràs el principi o el final, tot depenent de si ets religiós o un aferrat al carpe diem, no?

Doe ha dit...

Gràcies pels comentaris al meu bloc Anton.
Crec que per tenir 77 anys ets molt afortunat de controlar els temes d'internet i la informàtica. M'agrada molt tot el que m'has dit, i a més, tens tota la raó.
El que no entenc és això de que veus que necessito companyia i això... en què ho notes?
Per altre costat, t'he de dir que tinc quasi 19 anys i sento amor per les lletres des de ben menut, crec que sóc un afortunat de haver-ho descobrit tan aviat, ja que hi ha gent que descobreix el plaer de la paraula un pèl més tard, i no pot evitar pensar en tot el temps que ha perdut en plaers que potser no ho eren tan, de precisament plaents...

rebaixes ha dit...

Ei Carpe Diem d'Horaci. Veus això ho he aprés avui gràcies a tu. Viqupèdia i ala. Que res et distregui d'escriure. Arribaràs lluny si t'ho proposes, no vulguis arribar abans, però lluita. Aquella de l'Angel és com un lament de soletat. el post sobre Tarrg. queixa altra vegada, recordes el poble. Coses que em fan pensar en... Estar sol és una cosa plausible, a mi m'agrada estar sol, i em sento bé,bé,bé. Ara sentir-se sol ja és com tenir por, o com el dolor que avisen del pànic en el cas primer i del mal en el segon. Tu sabràs. Conèixer a un altre és labor impossible, però hi han detalls que poden portar al coneixement d'altre. Abans deiem que t'has de menjar un sac de sal junt amb altri per... no conèixer-lo. M'ha posat un comentari la Jaka, és una bona companya té deu anys menys que jo i te la recomano. Diga-li Rosa. Busca en els seus posts hi veuràs el seu nom complert. Au, busca, no tens pèrdua. T'ho diu un que no enganya
Busca, que això distreu, Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

sobretot cal mantenir la il.lusió per córrer, per caminar, per mirar, gaudint sempre del paisatge que ens regala el camí.
El plaer és meu per compartir comentaris

rebaixes ha dit...

M'alegra fer camí. Aquest del gust meu i no he trobat mals companys en eixos cinc mesos.
Savi en fracasos i analfabet en informàtica vaig resseguint i triant per tal de posar-me a roda, per que no em deixi el pelotó. Jo el farolet roig, doncs benvingut sigui.Gaudeixo del que mai esperava i tinc la sort immensa de ser dins.Com que les dificultats no m'aclaparen, vaig progresant a la vora dels mestres i benfactors que mostren a tots i els més endarrerits sols hem de fer que agafar-nos a la cua del matxo.He tingut la sort de trobar aquest logotip de B.E. i seguir,
a veure quin espera a la cantonada.Tinc la mala costum de llançar-me a còrrer quan ve costa avall. Gràcies per tot. Anton.21-8-08