dijous, 21 d’agost de 2008

BARAJAS.... TRAGÈDIA... DISSORT...

Un record per interioritzar eixa tragèdia de Barajas. El meu sentiment més viu.
Que ningú vulgui ser o no ser, sencillament, es presenta i és allí, amb tota la nuesa
com aquesta diguem-ne flor que el vent s'emporta.
Per què?
Es el viure que sempre
anem a un principi que desconeixem.... El meu condol fervorós. 21 - 8 - 08
------------------
3.- Em tinc que acostumar
a viure sense tu.
Sense tes visites a mon estall
per veure el raïm al trull.
Costarà d’acostumar-me
al costum
de saber que el meu desarme
és el rellotge del costum.
I hauré de fer front
a la glaçada,
al cerç que et bufa al front
per fer-te la ment gelada
i canviar-te tot l’entorn.
Què serà de mi !!
No és clar el meu destí.
No el veig en la distància...
I per més que no vull mermar importància,
avui...,demà...,
m'esporugueix el meu nou destí.
Què sera de mi?

2 comentaris:

Doe ha dit...

No puc imaginar-me un futur sense la poca gent que tinc al costat i que m'estima... ha de ser molt dur perdre tota la família com els ha passat a més d'un a l'accident.

rebaixes ha dit...

Doe, és molt fotut, et voldries...
Jo vaig perdre un fill de 3anys i avui encara em falta. El destí juga cada mala passada que... Perdó per la confidència. Anton.