100.- 10-4.18.
SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100...
“Soc dalt el terrat. Estiu. És nit,m’ho diu la
fosca.
Aquell gran raig de llum s’ha amagat
i el cel net és com cap de frare, ni un pel ni rere
orella.
Un ventijol encantador calma el caliu del dia
i un mussol al lluny meuca impertorbable.
Grills comencen el cant eròtic de l’espècie
i les lluernes ensenyen seus fanals a
l’herbassar.
L’òliba recorda el llibre de seva àvia, quan
llànties
plenes d’oli les abeuraven a traguet fi seus
paps
i fins la xuta instant a instant controla seu
rellotge...
Tot aquest sondroll anima al ventijol que
refresca.
Dalt al terrat miro enlaire aspirant l’excel·lència
de la nit
mentre, cabells de llum que em subjuguen,
sorgeixen
dels foradets fets estels com petonets en la fosca.”
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-4-18.
