dijous, 8 de març de 2018

L'ORENETA... pint. xinesa




PERSONA... NO DONA O HOME.
IGUALTAT.....NO DESIGUALTAT O PREPOTÈNCIA.
57.- 25-2-18
L’oreneta deixant el lluny, anava al lluny.
Arribava exhausta havent volat fins cansament,
Per fi sabia que assolia ja seva casa, seu niu.
Havia nascut allí. Allí s’aparellà. Vaja bodot 
feren tota la columna d’amics i parentiu,
tot era poc per alegrar a les parelles joves.
L’oreneta, deixant el lluny, ara era al a prop
i continuaria la epopeia de cada estiu...
Feliços els que podien tornar del lluny, quin goig !!
Però quan arribà a la capterrera on s’adreçava
aquell niu, casal que construïren amb esforç
els seus besavis plens d’amor a la terra,
el trobà esboternat, destrossat, destruït...!!
Quin singlot i angoixós plor li vingué al cor...!!
Rememorà tot quan havia set aquell lloc,
ara derruït esperant que ella o els seus 
retornessin la joia a reviure i que la fillolada
tingués presència dels avatars de la vida.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-2-18