dissabte, 21 d’abril de 2018

SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100... acrílic



100.- 10-4.18.
SOMNIS EN LA CAMBRA DEL 100...
“Soc dalt el terrat. Estiu. És nit,m’ho diu la fosca.
Aquell gran raig de llum s’ha amagat
i el cel net és com cap de frare, ni un pel ni rere orella.
Un ventijol encantador calma el caliu del dia
i un mussol al lluny meuca impertorbable.
Grills comencen el cant eròtic de l’espècie
i les lluernes ensenyen seus fanals a l’herbassar.
L’òliba recorda el llibre de seva àvia, quan llànties
plenes d’oli les abeuraven a traguet fi seus paps
i fins la xuta instant a instant controla seu rellotge...
Tot aquest sondroll anima al ventijol que refresca.
Dalt al terrat miro enlaire aspirant l’excel·lència de la nit
mentre, cabells de llum que em subjuguen, sorgeixen
dels foradets fets estels  com petonets en la fosca.”
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 10-4-18.