dilluns, 6 d’abril de 2009

249 -- ROSELLES.- fotos pròpies.


D'un recull de poesies escrites l'any 2002, he tret aquest poema fet a les ROSELLES.
Al poder fotografiar les més primerenques , aprofito la circumstància.
......................

13.- ROSELLES.
A. Fortuño Sas. Gener 2002.
............
En el mar bellugadís
de blat i ordi vibren
les roselles.
En ses puntes
glands guarnits verd.
Becs picant el cel
en busca d’aures,
empesos per elles
en joiós vaivé.

Esbotzen lentament
prepuci obrint i arremangant
i surt seva rialla
com gosets amb llengua fora,
com xibals xoles
amb bragueta oberta
per on guaita camisola.
Traient, al vent, poc a poc,
llengua sedosa
que inicia el pam i pipa
del que serà son llençol.

Paraigua que obre
la forquillada
i, van, distretes desfent
de sa roba els plecs.
Quan llencen ales
de papallones,
ses colors vibren
diferents.

Banderoles de fi paper...
Tels de ceba
rosats, blanc gris,
morat, vermell sangós,
estendard al vent.
Escrinys plens
de diamants de vida.
Copes de gèrmens vivents.
Calzes en rebulla,
minúsculs botonets, sorra negrosa,
que, destapant tapa,
surt la llavor progènie
que s’escamparà pel camp
per renovar vida.


Avui, roselles mares,
antuvi en cicle fèrtil filles
sa nova vida no veuran.
No besaran seva canalla,
ni culatxos rentaran.
Efímeres vides.
Gland, prepuci, grànul, botó,
llençol, llavor
per reproduir l’espècie
i morir abans
de besar el fillol
Ressecada,
cremada
pel vent i el sol
sense pietat.

9 comentaris:

bruixadesol ha dit...

No sé què passa que no puc deixar comentaris al teu bloc, no es desen. Em sap greu. Fa dies que et volia parlar de les teues roselles que enamoren. Ara amb els poemes ja són un himne a la primavera... Vaig robar-te'n una per al meu bloc... no ho vaig poder evitar.

Bruixadesol
A veure si tinc sort i es desa el comentari.

Besets.

rebaixes ha dit...

Ja saps que està oberta aquesta casa per que el qui vulgui que hi agafi el que li faci goig. Mira que avui n'he posat unes que vaig fer ahir.anton.

zel ha dit...

Mai, mai de a vida se m'haguessin acudit tantes paraules boniques i dures per la dura i curta vida d'uan rosella...ai, que bonics els versos... ets un artista Antón, sempre t'ho repeteixo, ets un tresor!

rebaixes ha dit...

No és la vida de la rosella,solament, sinó totes les vides s'asemblen a la d'ella, I fardem tots que som intocables, que sense nosaltres... Beeee!!!
Som continuitat de vida i potser res més que això. Ella ho sap i no s'angoixa. Anton.

Cèlia ha dit...

Potser perquè no té consciència i naltros sí!
Però em subscric a l'admiració d'aquests bells poemes i d'aquestes roselles que comencen ja a despuntar pels nostres camps mediterranis...

rebaixes ha dit...

Jo penso de vegades al veure aquests sers limitats en el temps segons nosaltres, que son ELLES, nosaltres que som? Gràcies per la visita.Abton.

Assumpta ha dit...

Què boniques i delicades són :-)

rebaixes ha dit...

Com si fos sang de la terra
que s'ensenya a tot el mon... Anton.

MIA ha dit...

són precioses les rosselles, les fotos t'han quedat de primera! abraçada de mia.