dijous, 3 de setembre de 2009

378 -- LA ROCA DURA, ROBUSTA...- fot Mariona,


foto Mariona, album Picasa.

3 – 9 -09

La roca dura, robusta, incombustible...

L’aigua l’acarona, la colpeja fins marcar.

Blanca escuma, fullosa, comestible

Va besant, abraç curt, la fortalesa minant.

No es cansa de moure ses braços i cames,

Un fragor intern vol fer-se seu el rocam.

Insistent obre, avança i es fa enrere ses rames

Rampells de rascle potent, llençant veus que no moren mai.

S’ofereix la roca dura,

és vençuda per l’usura

del contacte amarat.

6 comentaris:

Malketa ha dit...

Holaaa!Doncs treballant i treballant i encara treballant una mica més. I quan no intentant descansar i no fer res.Intento no abandonar el blog però m'és impossible escriure jo,llegir els altres blogs, comentar...Però m'enyoro força!M'enrecordo Avi Anton,a veure si torno aviat!Una abraçada ben forta!!

rebaixes ha dit...

MALKETA.- Esperava que un dia tornaries.Estic content, per que et veig contenta i això em satisfà.La vida té molts dies i moltes nits... ja m'entens,el cas és no claudicar mai... Que la salut t'acompanyi, i una miqueta de dineró que l'amor el tens dins teu, no el facis marxar.Avi Anton- sols per tu - Anton.

Assumpta ha dit...

Anton, saps triar unes fotos precioses per escriure sobre elles :-))

La imatge de les ones colpejant la roca és maquísima "dura, robusta, incombustible"...

Cèlia ha dit...

La teva neta fa fotos molt maques i amés, l'avi li posa una lletra preciosa amb tanta força!

Eva ha dit...

Quina foto més bonica!!!
Quin contrast no?
Salut!!

Trini ha dit...

La perseverança pot fer miques el material més resistent i tu, amb el teu poema ho confirmes.