dimarts, 23 de juny del 2009

319 -- ELS CIGNES ESMIREN...


2 - 6 - 09

Els cignes es miren
mar embadalits
el mirall el tenen
retrunyint son pit.


El mar a toll nostre
- On ens delectem -
A suplir incita
La nostra figura
En el mirall seu .

Ens porta les ones
A vora dels peus
En inquiet riure
I sortosa veu .

La atonida estança,
- lloc acollidor -
On puc compartir-hi
Inquietuds d’amors.

Vindrà la gavina
fa temps que esperem?
O serà la alosa
Que xisclarà dolça
Son parrup als peus?

Somnis de la mar,
- barques de paper -.
Il·lusions mirades
Amb l’escuma als peus.

El ventet ens parla
D’aquells temps passats...
Ara el cíngol lliga
Com estrenyecaps

Espurnes de vida,
Grans realitats.
Ara veus i riures
En mar fet mirall.

----------

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

M'agrada com jugues amb la paraula "mirall" perquè els cignes que es miren, sembla com si fossin l'un reflex de l'altre i, entre tots dos, formen la figura d'un cor.

Carme Rosanas ha dit...

Una foto molt maca, i el poema molt suggeridor. Cignes enamorats, sempre l'altre és com un mirall. de fet tots els altres. Sempre ens emmirallem una mica en les persones que ens estimen.

Eva ha dit...

Preciosa fotografia...
Salut!!!

assumpta ha dit...

Molt bon joc de paraules.
Els cignes sempre ens aporten imatges amoroses i aquesta és molt addient per a aquest trenet.

M'agrada molt:
Somnis de la mar,
- barques de paper -.
Il·lusions mirades
Amb l’escuma als peus.

Que acabeu de passar un bon dia de Sant Joan!!!
Una abraçada.
;)

Miriam ha dit...

ola iaio
k aver si fas una poesia no tan dificil

xk a mi si no mu explikes eske no lentenk

ueno k la foto es mol xuli i magrada molt

petonets

...Miriam*]