Caminaria
fins el tard ja fosc
a
punt de mirar la lluna ben clara
amb
la posta ja banyant-se
en
les aigües de la nit fent-se’n ama
Que
diria l’òliba buscant oli de llàntia...?
Callaria
el dúgol i el voltor s’ajocaria...?
Quedaria
el camp lliure incitant
a
la serp que a la nit visita les
despenses...?
També
l’or es tancaria contra el fantasma lladre
i
la carn galantejaria amb la copa a la ma
Hi
ha distracció plena en la vida negra...
La
bondat calla i dorm la quietud del repòs
mentre
entre bambolines el mal s’estén
i
esgola a qui s’hi enfronta ...
La
lluna sap que passa prop la prunera
quan
els amants remouen el jaç de fullam ...
Sap
què pensa la maldat escampada
quan
ses urpes esgarrapen tota la llum...
Caminaria
fins el tard ja fosc
A
punt de mirar la lluna ben clara.
DE
REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada