NOSTÀLGIA... acrílic

 24 – 5 -12

Nostàlgia. No es desfà la paraula

que tinc prement-la amb la ma.

Nostàlgia. Gotes d’aigua que mullen

del jardí el floram , gotim de rou gelat.

Nostàlgia. Cap vespre de ventada

que no clou en l’horitzó aserpentat.

Nostàlgia. El sol crema, consum l’aire,

caldeja el camí per on vaig descalç

i la pols, arena que belluga, menudalla

de pedruscall em fereix en els peus la sang.

Nostàlgia... Per què no et desfàs com ona

quan en la platja va quietona solcant

i avança  com llengua llepant galtes suaus

i retorna a l’agre de la mamellada, mare eterna

que defensa de taula i beure el poblat.

Inútil anul·lar-te... Revé sempre el plany.

Sense tu no visc... Per què em fas mal?

Podries retornar-me el BE que t’ha criat.

NO EXISTEIXIS, VIU... acrílic

15 – 4 – 12

Si vols morir

agafa, inexpert, una arma.

Tapat narius

i no oloris el perfum

de les flors.

Sega ta parla

i ningú sabrà que penses.

No moguis els peus

i no coneixeràs ni gaudiràs

de res del que t’envolta.

Dins ta bombolla,

tanca els ulls

i la fosca t’envairà...

Viure,viure...!!!

no és solament existir...

I es que morir és aparcar,

deixar les escorrialles

d' Il·lusions, passions,

joia, goig

per el camí pedregós

de l’existència

on no has respirat

ni un instant de perill

que et fes pensar

que tens intel·lecte

per viure’l.

Dins teu, para el inútil

que ni és útil per saber que pensa

i no s’arrisca per desestimar

el No de collir l’arma.

No existeixis,...viu !!

QUATRE COPES... acrílic

22 - 3 - 12

Quatre copes a la vida

li han esboternat al jardí...

Blanques d'innocència

amb nervi i amb neguit

Es faran lloc en la cleda

plenetes de rou del matí,

amb la llum de la paraula

seguiran el seu destí.

Amunt els hi dic cada dia

pugeu escales amunt

lliures, netes, amb alegria

oferint el bé curull.

HAS FET DE LA FINESTRA.... acrílic

15 – 3 – 12

Has fet de la finestra,

apartant els cortinatges,

ulls esvelts que contemplen

el pas de temps vora teu.

Somnis de barca

que talla l’aigua suau

sense rems ni timó

I que vol entrar en la distància

que esparpella fantasia,il·lusions,

noves conquestes de veu,

rossinyolets d’harmonia,

melodies i solfejos,

visions entreverades en el boirim

d’un pensament que s’entoixa

en seu moment àlgid

de placidez de llum que esclata

en reverberacions d’un nou dia.

PREGUEM... acrílic

 Unes margarides de color ( deuen tenir el seu nom, que jo no sé) per adornar aquest comentari entrat al blog de Pilar de A ENCESA DE LLUM.  De la PREGÂRIA del seu escrit hi he tret aquest suc.En aquell blog sempre pots fer meditacions llargues i extreure moltes conclusions dins del curt escrit, però llargs, inacabables esboços del que exposa. Sempre hi veig una dosis forta de'psicologia d'alt nivell que no et deixa immune i t'arrastra  a sentir al llegir una suau delícia. Proveu-ho. 

A!, i naturalment, aquest ram li enviaré per que pugui jugar amb sa mirada. Ho he fet amb acrílic i has de llençar el pinzell i oblidar-te d'altres formes de pintar. No he assolit el que volia plenament, però ja es veu la intencionalitat ... Ja anirem millorant la afició, que sols aspiro a això. Anton.

Preguem

no diem amén encara...

Desgranem tots els desitjos

per un dia ple d'empenta.

Que el boirim no apagui el sol.

que la pluja asaoni tots els cors

que el ventijol porti pau

a les mans entri el treball,

als ulls el goig de les galtes

plens de mel i mató per als altres

Desgranem el vell rosari

de pregària envers l'altre

que li digui que l'estimes

que l'ajudes en les desgràcies

i balles amb ell de joia 

quan el llavi canta dances...

Desgranem nostra font que regui

totes les valls ignorades...

i desprès diren AMEN

i que es compleixin desitjos.

................ Anton.

Val la pena ensopegar en pedres que et fan meditar curosament.

11 març, 2012