diumenge, 15 d’abril de 2012

NO EXISTEIXIS, VIU... acrílic



15 – 4 – 12
Si vols morir
agafa, inexpert, una arma.
Tapat narius
i no oloris el perfum
de les flors.
Sega ta parla
i ningú sabrà que penses.
No moguis els peus
i no coneixeràs ni gaudiràs
de res del que t’envolta.
Dins ta bombolla,
tanca els ulls
i la fosca t’envairà...
Viure,viure...!!!
no és solament existir...
I es que morir és aparcar,
deixar les escorrialles
d' Il·lusions, passions,
joia, goig
per el camí pedregós
de l’existència
on no has respirat
ni un instant de perill
que et fes pensar
que tens intel·lecte
per viure’l.
Dins teu, para el inútil
que ni és útil per saber que pensa
i no s’arrisca per desestimar
el No de collir l’arma.
No existeixis,...viu !!

3 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

No dejes las migajas de las ilusiones, de las pasiones y del gozo de la vida.
Que tu domingo sea bueno, un abrazo

Carme ha dit...

El millor repte que podem posar-nos viure!

Aquest final del poema és ben engrescador!

Viu!

Pilar ha dit...

Es pot existir sense viure? N'hi ha per reflexionar una bona estona...M'encanta el dibuix!