15 – 4 – 12
Si vols morir
agafa, inexpert,
una arma.
Tapat narius
i no oloris el
perfum
de les flors.
Sega ta parla
i ningú sabrà que
penses.
No moguis els
peus
i no coneixeràs
ni gaudiràs
de res del que
t’envolta.
Dins ta bombolla,
tanca els ulls
i la fosca
t’envairà...
Viure,viure...!!!
no és solament existir...
I es que morir és
aparcar,
deixar les
escorrialles
d' Il·lusions,
passions,
joia, goig
per el camí
pedregós
de l’existència
on no has
respirat
ni un instant de
perill
que et fes pensar
que tens
intel·lecte
per viure’l.
Dins teu, para el
inútil
que ni és útil
per saber que pensa
i no s’arrisca per
desestimar
el No de collir l’arma.
No existeixis,...viu !!
3 comentaris:
No dejes las migajas de las ilusiones, de las pasiones y del gozo de la vida.
Que tu domingo sea bueno, un abrazo
El millor repte que podem posar-nos viure!
Aquest final del poema és ben engrescador!
Viu!
Es pot existir sense viure? N'hi ha per reflexionar una bona estona...M'encanta el dibuix!
Publica un comentari a l'entrada