diumenge, 11 de març de 2012

PREGUEM... acrílic





 Unes margarides de color ( deuen tenir el seu nom, que jo no sé) per adornar aquest comentari entrat al blog de Pilar de A ENCESA DE LLUM.  De la PREGÂRIA del seu escrit hi he tret aquest suc.En aquell blog sempre pots fer meditacions llargues i extreure moltes conclusions dins del curt escrit, però llargs, inacabables esboços del que exposa. Sempre hi veig una dosis forta de'psicologia d'alt nivell que no et deixa immune i t'arrastra  a sentir al llegir una suau delícia. Proveu-ho. 
A!, i naturalment, aquest ram li enviaré per que pugui jugar amb sa mirada. Ho he fet amb acrílic i has de llençar el pinzell i oblidar-te d'altres formes de pintar. No he assolit el que volia plenament, però ja es veu la intencionalitat ... Ja anirem millorant la afició, que sols aspiro a això. Anton.
Preguem
no diem amén encara...
Desgranem tots els desitjos
per un dia ple d'empenta.
Que el boirim no apagui el sol.
que la pluja asaoni tots els cors
que el ventijol porti pau
a les mans entri el treball,
als ulls el goig de les galtes
plens de mel i mató per als altres
Desgranem el vell rosari
de pregària envers l'altre
que li digui que l'estimes
que l'ajudes en les desgràcies
i balles amb ell de joia 
quan el llavi canta dances...
Desgranem nostra font que regui
totes les valls ignorades...
i desprès diren AMEN
i que es compleixin desitjos.
................ Anton.
Val la pena ensopegar en pedres que et fan meditar curosament.

11 març, 2012

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què admirables són les teves ganes de seguir aprenent i aprenent!! Jo crec que aquesta tècnica de l'acrílic ja la tens ben dominada :-))

Carme ha dit...

T'ha quedat un ram ben bufó, una mica naïf, però a mi ja m'agrada. :) ja es nota, oi?

rebaixes ha dit...

La meva ingenuitat potser si que em porta al naif. He intentat fer-ho senzill per a mí i amb poc treball donar la impresió del que representa una pintura amb flors. Anton.

Pilar ha dit...

Quan ensopegues amb pedres que et fan meditar, val la pena tenir AMICS, els millors, que t'ajuden a fer-ho.
El ram és preciós. Però encara ho són més les teves paraules. Aquestes no necessiten cap tècnica per arribar al cor.
Gràcies!!!

M. Roser ha dit...

Preciós el ram i molt del fons de l'ànima la pregària...Jo també dic AMÉN!