dilluns, 3 de juny de 2013

SOLILOQUI AMB EL MÉS ENLLÀ... retrat a llapis de l'Anton.


Retrat del PAU fet a llàpis pel seu iaio Anton.
El marc... L'havia comprat ELLA i qui sap si els designis l'han portat fins aquí.
potser el trenat significa els llaços d'unió que sempre va predicar sobre l'Amor i la Pau.
SOLILOQUI AMB EL MÉS ENLLÀ…

3 – 5 – 13 .- Escrit d’Anton Fortuño
Noia on ets que no em respons ?
Vas emprendre vol com l’àguila
a veure nous termes per ajocar-te,
a fer lloc per a tots, per reunir-nos...
un dia que mai vares precisar ...

I de TU, no en sabem res que ens aclareixi
el camí que hem de sirgar.
Et deixares coses per fer... Tantes...!!!
Que et reclamen i volen saber de TU...

Al veure que no retornaves... Ahir...
El temps ens ho exigia... Ho varem acomplir.
Ahir, doncs, el PAU, camisa nova,
sabates lluentes, vestit de gran...
amb el cor ple de teves doctrines...
es va apropar a l’ALTAR...
Tu sempre deies que seria ta joia
veure al menut beneit d’Amor i Pau...!
Contesta’ns si l’has vist amb l’ALEGRIA,
per acomplir-ne, per ELL, com el dia més gran.

Ja s’ha fet realitat la teva dèria
ja és un home, EL TEU I NOSTRE PAU...

Contestan's, noia si pots, si et deixen,...
...I, si no  tornes , ni sabem de TU ja mai...,
ensenya’ns el camí que a tu porta
per poder explicar-te el acompliment
dels ANHELS que per tots conduïes
dient les paraules màgiques
que sempre impregnaren ton viure:
NOI, POSSA-HI AMOR I TINDREM PAU.

Que siguis molt feliç on ets...
però, parla, ALLÒ, ALLÒ HO HAS TROBAT...?

Ens quedes en el record que acoltella,...

Adéu, fins demà. Anton.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Volia dir-te que el retrat a llapis del Pau, és molt bonic.

Però m'he quedat encallada en aquest vers, llegint i rellegint i intentant sentir tot el que trasnmet:

però parla, ALLÒ, ALLÒ HO HAS TROBAT?

Com m'agradaria que parlés i saber per tu i també per mi, que aquest allò (que no sé però se'm fa fàcil d'imaginar, com aquesta mancança que tenim d'infinit)es pot trobar un dia o altre més enllà, encara que tampoc precisi el dia... no ens cal.

Una abraçada immensa, Anton!!!

rebaixes ha dit...

Si la por tots la tenim, però ens la podem treure amb valentia... El dubte de la immensitat de l'infinit...
Hi han tantes fòrmules, religioses sobre tot que ens expliquen i jo no hi veig la calu que m'obri aquesta imensitat.
Ella, una persona eminentment religiosa, Creient fervent, també en la mort del fill va tenir el dubte, com jo, com tothom quen veus que l'estima d'un ser superior que se'ns predica no ens contesta...
I, si, ens ho varem dir en serio o en broma que el primer que marxés d'alguna manera li diria, aixó que expreso en el trenet...Persona de gran fe, que m'impresionava, també tenia dubtes, que farà el que és agnostic total, o que no creu per que no li raja,... en fi... No crec que mai trobi una contesta i això és el que més em raca, per que la continuitat de la vida d'aquestes dos persones, l'Anton i la Teresa, com continua... Carme... És difícil d'exolicar. Sols soc una persona que pensa i no troba la continuitat... Anton.

M. Roser ha dit...

Segur que el Pau ho guardarà com un tresor...El dibuix de l'avi i el marc de l'àvia. Felicitats per aquest poema tan entranyable. L'amor i la pau uneixen les persones.
Una abraçada, Anton.