divendres, 23 de gener de 2009

199 -- SE M'HA ROMPUT LA GERRA DE LES VERITATS


22 – 1 – 09
Se m'ha romput la gerra de les veritats
I ara els padellassos no consonen,
Quan vull reconstruir-la
Veient que m’he equivocat.
He esqueixat el llibre dels misteris
I ses fulles se les ha endut la ventada.
Com podré recordar tots els conjurs
Si no tinc prou memòria acumulada?
He buidat la bassa dels records
i l’aigua s’ha esfumat borbollosa
per barranquets i camins erms...
Em falta galleda per recollir-la.
He perdut els amics, gos i gat
que amb poc gastar em distreien .
S’han esgatissat a dentelades crues .
I les ferides han separat ses vides.


He buscat en va l’olleta dels tresors,
la rajola mòbil que retenia diners,
el butxacó de l’armilla i davall gorra
on tabac i paper i calderilla s’hi ajupien.
Han desaparegut enduent-se l’últim pel
de la calba blanca, bosquina aclarida.
Ho he perdut tot, soc pobre físic de coses,
però tinc el silenci que m’ajuda a escoltar
al que pateix calvaris de desamors i guerres.
Reflexiono que ho tinc tot, per que penso...,
i penso el BÉ que puc llaurar
i sembrar-hi llavor nova.
Que supuri el pus del malestar
i sani ferides de guerres.
Penso que em guareix la Pau
fent-ne la Guerra incruenta
al que no deixa prosperar
la Pau vertadera..

6 comentaris:

Doe ha dit...

Veig que segueixes de pare guia de tots els desgarriats farcit del món.
A la tallada. Espelmeta.

rebaixes ha dit...

Una talladeta de meló amb pernil, això del dolç i el salat i una copeta de Priorat, aniria bé per el retorn desp´res d'un més de ruta per desconeguts, per mi,camins. Hi han coses que s'han de celebrar. Anton.

zel ha dit...

Però tens el tresor del pensament, la joia de l'estimació, la màgia de les paraules, l'espurna de l'esperança, la gràcia dels savis, la il.lusió de veure un nou dia, l'amor dels teus, la mirada neta...

rebaixes ha dit...

Ai, Zel i jo que volia tancar la paradeta i continuar sol per el desert,almenys hi ha la sorra per trepijar que no es queixa i calenta de dia i refreda de nit per poder pensar.Sols vivim de dia per calentejar-nos els uns als altres amb brasquer que cremen els peus i apartem la nit, la soledat, el silenci que ens deixa pensar en els que no pensen més que en ells.Anton.

- assumpta - ha dit...

Vagis on vagis Anton, mai caminaràs sol !!!

I encara que així ho pensesis de ben segur que smpre n'hi hauria de gent que seguiria els teus passos, en la distància justa, mai massa a prop per a destorbar-te del teu espai ni mai massa lluny per a que el vent del desert no poguès esborrar les teves petjades !

Una abraçada i bon cap de setmana !

rebaixes ha dit...

Demà en posarem un altre de trenet per que hi pugi el que vagi a la pau, l'amor i la llibertat./ diu així el final...

Per això res ens importa,
si no, nostra presa.

Assumpta, una abraçada, feu massa per mi. Bina nit. Anton.