diumenge, 14 de setembre de 2008

LA TOMACA ENDEMONIADA

Tracntant amb la natura com tracta Jordi Montané, de vegades, un es troba
amb regals com aquest. Avui és una tomaca, altres vegades una carabassa o carbassó...
Ell ens contaria històries que fins costen de creure, però son veritat.
Avui, la Mariona m'ha facilitat aquest be de Déu de fotos, jo hi he posat l'escrit.
Si us agrada aplaudiu, encara que no us senti....

LA TRUMFA I LA TOMACA
Escrit d’Antoni Fortuño Sas
13 - 9 08
------------------
L’aixada prou es movia
Per el matoll arrencar
Un tresor viu que hi havia
Entre sèquies i crestalls.
Allí hi estava bé, carall,
Però la força del home,
Entre aixada i seves mans
Es posaren ben tossudes
I al aire trumfera va.




La tria, petites, grosses,
Arribaren al cabàs.
Allí totes reunides
Ompliren aquell senall.
Quan traslladen la troballa
Per guardar-les dins del sac
Una d’estranya rellisca
I no vol entrar al sac.
Ni home ni noia s’adonen
Que han perdut un gran tresor:
Un gnom que dins la trumfa
Farà la seva per l’hort,
Amb els peus, n’hi se’n adonen
Que han apropat el trumfot
A tomaquera que resa
Son rosari amb fruit ja roig.


El follet que veu la joia
Que es presenta a seu davant,
Amb ses arts surt de la trumfa
I pel tronxo va pujant,
Aparta fulles primeres
Fent d’anxaneta i brivall
Fins que troba la tomaca
Que és a punt de madurar.
Se la mira, que rodona!!!
I per dins son pensament
Se li acut entrar a dintre
Obrint porta i pestell.
Quan és dins, amb poc xivarri
Estira braços i cap
I es queda fent de dimoni
Per als amos espantar.

Han carregat ja les trumfes,
Volen collir per sopar
Quatre tomaques madures
Per menjar junt amb l’ensiam.
La noia és la encarregada
De les boniques triar
I de davall de les fulles
El follet atomacat
Li ensenya la seva vesta
Amb el conseqüent espant
De la jove confiada
Que no espera sobresalt.
Quan l’home veu la tomaca
Que ha collit sa noia gran :
- Quines coses fa natura
El dimoni no s’atura
en tomaca s’ha posat -..
I la noia que és vivona
Ha fet fotos per guardar
Però com que és rebuscona
- Això ho em de publicar...-.
I un diari que passava
Recollint per noticiar
Amb colors i coloraines
Per arreu ho ha escampat.
L’avi Anton sap la troballa
Que Maria i Jordi han fet
Pregunta a la Mariona :
- A on tens el dimoniet ? -.
- Aquí tens aqueixes fotos
I les poses al bloc teu -.

..............................................
A Jordi li passen coses
Que no les enten

3 comentaris:

Joana ha dit...

Ben cert que colliu coses ben curioses a l'hort!

rebaixes ha dit...

Son sorpreses que et sorprenen, Gràcies Joana, L'avi Anton

joan ha dit...

Diu l’Anton
que és un tomàquet curiós,
les banyes són del gnom
que ha entrat al seu interior.

Graciós i agut poema!
Felicitats
Joan