RETORN DESPRÈS DE DIVERSOS AVATARS.- JA EXPLICARÉ EL QUE M'HA PASSAT... ANTON.
116.- 26-4-18
Em fascina el
cant lúcid del grill.
A recer paret
del mas, prop de l’escala
una muntanya
d’estarrancs d’oliver i sarmentada
s’ajoquen en
l’indret on l’herba ja cus aquell teixit
i per dins canta el grill buscant a la parella...
Entre dos pedrots
com cuixes el tub de la canal
on desemboca la
pluja fent-se pas el dia d’aigua
dins l’entramat
de rama que l’herbam ha conquerit
es comprova que
el grill prospera amb seu so
No és com
llamp i tro que primer es veu la
lluïssor
i desprès la veu
fosca llença el concert de lloc i distància.
Que fàcil fora
així per agafar-lo? Ara s’amaga
en els pedrots,
canal,... La fosca el protegeix.
El vestuari de
rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?
Un intent de
pegar-hi foc al túmul el fa pensar
El mal que li
pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.
Gat i gos ja
jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.
Allà, dormirà.
Potser el desperta el grill que no para mai.
DE REBAIXES 18.-
26-4-18
..................
117.- 27-4-18
Quan la porta es
tanca ben barrada
el vent d’hivern
cru remuga.
Vol ser amo dels
espais
i no en vol de
prohibits...
Vol fer el seu
cant abrupte.
La prepotència
està dins seu
i li agrada de
fer prevaldre seva dita.
Abans quan el
llum de ganxo
era l’arma de la
llum de nit
dins de
l’habitacle de les cases,
objecte que
caminava amb l’amo
a veure si
finestrons eren tancats,
si pestells i
altres tanques eren fermes,
és a dir, segures
en sa fita acomodada
per que per cap
obertura tingués pas
el vent i en
sortís vencedor, recordo que
de molt menut
feia el seguici
mirant i tocant
que cap bruixa
tingués pas
lliure i ens envaís...
Si que la por hi
era mortificant.
També el llum de
ganxo
s’esmerçava per
les parets
projectant ombres
allargades com bruixots
que em seguien
avant i enrere
embolicant-me en
la POR
Sort que al
costat la mare...
Ara hem de
tancar aquests aparells digitals
que tenim a casa
i ens vigilen...
Els hi tenim
POR... ?
Ja sabem que no
son bruixots,
però ho saben
tot de nosaltres.
Un dia ens els
trobarem en el melic...
DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 27-4-18.
..............
118.- 28-4-18.
El seu volgut amor li regalava
poms i poms de flors amb demesia.
Era un ma a
ma sense carícia,
sense paraula sonora que acaronés,
Com si en ves de donar, li vengués.
Aquell regal no era una carantoina
que qui el rebia s’excités amb la visió.
Al cap del temps els gerros no foren necessaris,
ja que els poms sense la moixaina
anaven a la brossa, inútils i insensibles...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28-4-18.
............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada