divendres, 17 de juny de 2016

QUI MANA... QUI OBEIEX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?
En el gran, potent, greu crit
no és sols la veu que esclatava
tot l’engendra es feia seu l’instant...
Mirar el cel i la mar amb seu color
i escoltar el borrombori que es porten,
prèdica consistent en unir ses personalitats...
Per ells seriem regits junt amb la terra
I la claror i calor de la llum que tot ho aviva
i no trobaria discòrdia de desafecció
Quatre poders que separats o junts
per que, conscients,  branques senyores,
ens daven el viure que teníem
Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,
Desprès
quants sers és sumen al crit de vida?
I sabem on anem, que volem?
Les  proclames ens manen ...
La pedra a la ma o a la fona,
llençada,sabem on caurà ?
Poca tria podem augurar...
De genolls, plantats o asseguts
ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.