dijous, 28 d’abril de 2016

VOLAR... aquarel·la

El sol matina i ja guaita en el serrall...
No fa nosa el núvol, barqueta del cel,
i, la lluminària esclata al viu.
Em ressona el cant del ocell
que desperta el fullam de l’arbre.
Estic ansiós per obrir finestres
que el matí entri fins la taula ...
El pa i el ganivet esperen la gana.
Tot s’acoloreix de raons pròpies
i fins un llibre  ensenya el ventre
ple d’escarabats que parlen en silenci...
Ahir al vespre s’apagà el llum d’oli
cansat de tanta lectura d’idees noves...
Un pardal m’ha dit: - Ja tornes a llegir ?
Jo m’estimo més un borrim de pa
que omple el ventre i tens ganes de volar...
- Tu saps el que vols,- li contesto –
Jo neguitejo en els escarabatons
que embruten aquestes fulles...
Vull canviar de vida. Ho porta el llibre.
Penso en volar com tu....
- És fàcil, posat ales...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-4-16