dilluns, 2 de març de 2015

T'ESTIC PERDENT... aquarel·la


T’estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.
Boirina espessa em cobreix.
Allí circul·la el bes pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teves mans
en el vent fent carícia.
DE REBAIXES 15 .- ANTON.- T.E.- 1--3.-15

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Aquesta boirina que inevitablement difumina els records a vegades fa una mica de por... però crec que és una realitat que hem d'acceptar-

Que brilli la lluerna, Anton! jo també ho dic!