dijous, 12 de febrer de 2015

ACOLLIRÉ EL BLAT... aquarel·la


Acolliré el blat de teva paraula
en orella oberta revertint-la en pa crosta mollós
que em porti la incessant melodia
que penetri per donar-nos pau.
Escoltaré el teu fraseig que camina
encavallat en la nuvolada del ventijol,
Oh !, quan s’esplaï  quan de gaudi
la lletra que supera el batec del cor !
L’horitzó callarà, la llum esclatarà serena...
Quanta delícia en un sol instant.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 7-2-15.
...........SILENCIS
24.- Darrere d’un acte en ve un altre qui sap si més perillós.
Procurem solucionar el primer no sigui que ens atrapi el següent...


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

L'altre dia no et vaig deixar escrit com m'agrada aquesta aquarel·la tan lliure, tan intensa, tan simple, tamn preciosa... Torno enrere per dir-t'ho.

rebaixes ha dit...

Sembla que les coses senzilles tenen un no se que... que ens deixa en suspens. no se ni com hi vaig fer i a mi també m'agrada... Ja fa temps que la vaig posar i ara hi he tornat. Gràcies. anton.