Gotes
grosses d’aigua queien damunt seu atormegant-lo.
Imaginà
en elles diamants, turqueses, maragdes, robins ...!!
Per la
clepsa li ressuscitava una riquesa nova...
Ho guardaria
,les mans serien poc per activar-se fent-ho seu,
desprès
en vendria, a quin preu, a qui, com s’ho faria... ?
Mirant
el cel meditant i donant gràcies de tanta gràcia
un peu
li relliscà i caigué de narius al terra...
Del
terra volgué recollir aquell seu tresor immens !!
Mans
i boca famolencs es trobaren en el desencís
l’aigua
era aigua, solament aigua...!!!
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13-1-15
..........
SILENCIS
7.-
Seva habilitat era fer-se el sord davant la cridòria ...
I els altres creien que escoltava !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada