divendres, 28 de novembre de 2014

TORROMPERS... aquarel·la


Ple de torrompers eren voral del seu camí,
erms on les aixades i relles renunciaren
continuar els seu delit de puixança benefactora...
Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria
i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,
immersos en la baralla de plans i costers ,
rossolaren culs i les mortalles
eren llençols d’endarreriment...
Sembla que avui un brot viu ha descobert
en la quietud un pensament d’infant que neix
i crida el seu primer plor de vida...
Potser la nova llet serà fita de nova conquesta
i el torromper i erm ressuscitarà
de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 28-11-14