dissabte, 29 de novembre de 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14



1 comentari:

Mari-Pi-R ha dit...

Ellos son el amor, el canto y la compañía de un buen día.
Un abrazo.