dijous, 29 de maig del 2014

S'ESGARRIFÀ LA CRISTALLERA... aquarel·la



S’esgarrifà la cristallera del finestral.
La tempesta produïa el degoteig intens
incrustant-se en seva claredat diàfana.
Escarbots redons convertint-se en tartranyes
relliscaven meloses caient desfent-se
quan altres les empenyien famolenques.
La pluja, miracle de la nuvolada
es produïa amb intensa glòria
com instigant-se dents que se’l consumirien ?
La por hi era en l’expressada violència
i instintivament el cristall es sentí dèbil
davant l’àmbit del monstre.
El brusc, dur,implacable contacte
no l’emmirallava amb galtes enrogint-les...
El cristall no tenia sang i seny
Com és, doncs, que percebia l’infortuni ?
DE  REBAIXES 14.- ANTON-T.E. – 29-5-14.  


2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

No sé si estaves pensant en això de Sants, però la cristallera modernista i preciosa bé devia esgarrifar-se davant la incultura i la barbàrie dels qui protesten fent mal... No ho puc entendre fer mal al patrimoni del mateix barri que diuen defensar. No jo no els entenc

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.