divendres, 30 de maig de 2014

DUBTO... aquarel·la


Dubto, poguessin tallar l’arbre corpulent
les males voluntats que regnaven en la boscúria.
Sempre, sempre, l’arbre sotmès serviria
per construir el gran, imponent vaixell
que solcaria el mar dels anhels i il·lusions.
Mai seva fusta retria per esdevenir taüt
per enterrar tota la dignitat, cúmul de l’arbre,
que en milers d’anys resistí cruels ventades.
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.- 30-5-14


1 comentari:

xavier pujol ha dit...

Aquest poema és de bona fusta!!
Fita