38.- 8 – 1 – 10
Allà al mas hi ha la jaçada
que dormen com cada nit
colgadets, plenets de palla...
Es veu la claror primera...
De la colga treu la manta
i guaita el vell per la finestra...
Veu terra marró, avui és blanca.
- Apa, fora del
pallús,
mireu, mireu la
nevada ... !!
Amb badalls i braços lliures
s’espluguen del cos la palla.
La menuda, sols tres anys,
sorgeix de la tova màrfega,
Els cabells son brinets d’or...
- Vine, fill meu,
torcat cara
i mira pel finestró.
Ulls oberts sense persiana
ha esclatat un Oh !!! tant llarg
que ha saltat del foc la gata.
Treu al ras groc caparró
- Això és
neu....!!!
Primera vegada
ha vist aquell gran llençol
que cobreix tota la plana.
L’últim floquet ha caigut
quan seva ma al cel demana:
- Jo en vull
paperet blanc
per escriure a la
mare...
.........................................
El floquet a terra espera
i es desfà com una llàgrima.
3 comentaris:
Quina tendresa... em desfaig jo també, Anton!
entranyable, dolç, tendre i un polsim de melangia....molt bonic Anton! feliç dia dels innocents!
Molt entrenyable. M'agrada el dibuix i el poema.
Publica un comentari a l'entrada